“Serem diversitat” és la cançó rap contra la xenofòbia que hem fet les alumnes i els alumnes de sisè aquest curs 18-19. Aquest és el resultat de moltes hores de treball des dels àmbits de valors, llengua, música i educació física.

Durant la primera meitat del curs, sobretot des de valors, vam  realitzar tot un treball previ: anàlisi de cançons, concepte de xenofòbia, etc. Des de l’àrea de música vam treballar la improvització i el ritme amb les nyacres i els garrotins.

D’aquesta manera vam arribar ben preparats per aprofitar el taller de Versembrant el màxim possible. En Pau va dur a terme les dues primeres sessions i, amb la seva ajuda, vam escriure la lletra i vam aprendre a rapejar-la. Finalment, a l’última sessió va venir el Patxi a gravar el tema. Es va sorprendre molt amb nosaltres i ens va afirmar que es notava que ho havíem treballat a consciència. Pocs dies després, ens va enviar al cançó ben mesclada i ens vam quedar sorpresos de la qualitat que tenia!

D’aquesta manera, el projecte va continuar a l’àrea d’educació física. La Mireia ens va ajudar a agafar el “flow” necessari i vam muntar unes petites coreografies per grups. Finalment, ja acabant el curs, hem anat gravant les escenes i… l’Ian ha fet aquest meravellós muntatge! Estem molt agraïts pel treball que realitzat el nostre company!

Esperem que us agradi tant com a nosaltres. Ha estat una experiència fantàstica. Moltes gràcies a totes les persones que ho han fet possible! Ja marxem de l’escola, però aquí us deixem una de les nostres empremtes. Una empremta que rebutja la xenofòbia i abraça la diversitat. Aquí us deixem la lletra, provablement la part més important, ja que, com diu la cançó: “Hi ha bona gent que el món vol canviar. La prova és aquest rap fet per reflexionar”.

Aquí teniu l’enllaç del nostre videoclip:

https://www.youtube.com/watch?v=Ouh-hihQ9v0&feature=youtu.be

Serem diversitat

La xenofòbia és dolenta, hi ha gent que d’ella es nodreix.

El mal d’ella s’alimenta, gran part del món la pateix.

Perquè hem de suportar cada dia el mateix dolor.

Si no aprenem del passat, mai farem un món millor.

Tot el món és igual, no hi ha rival.

Dins la nostra societat no hi ha igualtat.

El silenci i la indiferència ens fa molt mal.

Si no aprenem del passat, restarem tots condemnats.

No volem mai més segregacions racials.

Valor, dret, orgull, força i perseverança.

Tots lluitant sense que se’ns acabi l’esperança.

negres, pobres, dones… Tots som especials!

Mai més segregats per colors ni murs distanciant cors.

No volem cultures separades

ni les persones tristes i enfrontades.

Amb ajuda de tothom farem fugir els plors.

L’univers està ple de por i odi.

Sembla que es repeteixi el mateix episodi.

Aquesta societat mai canviarà…

Si no fem res, això no pararà.

Volem igualtat i no pas desigualtat.

Tristesa… La guerra ens ha ratllat la ment.

Tots som iguals amb caràcters especials.

Xenofòbia vencerem i sense ella reviurem.

Rebutgem la xenofòbia. Volem la igualtat.

Deixar el racisme de costat.

El meu cor subestima l’odi. Aquí no se l’estima.

Obeïm el codi “serem diversitat”.

La solidaritat passarà a ser felicitat.

Hem de tenir perseverança per superar-se.

Hem de tenir esperança. També confiança

perquè hem d’assolir la igualtat.

Cooperació, superació… Tots junts per un món millor.

Bon equilibri per tothom.

Abandona la tristor, deixa respirar al teu cor.

Tard o d’hora acabarà el conflicte a la societat.

Volem la igualtat. Força de mentalitat.

Perseguim felicitat i hem canviat la societat.

Tenim esperança, constant perseverança

i molta confiança en la solidaritat.

T’encalcen, no fas res. La gent no et mira gens.

Mai ho pararàs, força no tindràs.

Tu! Escolta, pren nota:

“Una gran falta d’empatia tens”.

Molta gent no entén que el futur està arribant.

Aquest mal que està matant l’haurem de transformar.

Hi ha bona gent que el món vol canviar.

La prova és aquest rap fet per reflexionar.

Llibertat, fantasia tot el món és ironia.

En el dia de demà, el masclisme acabarà.

Estudia, investiga i descobreix el teu futur.

És el moment de la vida que has de recordar.

Veig un mur que el món bloqueja, d’impotència és el meu plor.

El martell que m’allibera trenca els murs de la presó.

Els meus ulls veuen tal cosa que a la ment ha impactat…

Doncs la meva vida des d’aquell moment ha millorat.

Rebutgem la xenofòbia. Volem la igualtat.

Deixar el racisme de costat.

El meu cor subestima l’odi. Aquí no se l’estima.

Obeïm el codi “serem diversitat”.