Dimarts al matí vam trobar al pati dues cries de mallerenga carbonera que havien caigut del niu i no podien tornar a volar. Les vam cuidar durant tot el dia, les vam alimentar i les vam alliberar quan es va acabar l’escola perquè els seus pares les trobessin.
Una d’elles va aconseguir marxar volant però l’altra, no, i la vam trobar l’endemà molt a prop d’on l’havíem deixat. La vam tornar a guardar en una caixa durant el dia i a la tarda la vam deixar lliure. Aquesta vegada sí que va aconseguir volar.


