El primer trimestre el tanquem amb un conte caminat, una proposta que habitualment ens permet obrir l’escola al poble i habitar altres espais fora de l’aula, compartint un temps lectiu diferent i significatiu.
Tot i que aquest any s’havien fet assajos als espais del poble, finalment el vam fer a l’interior de l’escola, ja que la previsió meteorològica no era favorable. Vam adaptar els espais del centre i vam procurar mantenir l’essència de la proposta: caminar, escoltar i viure el conte de manera compartida.
El conte d’aquest any parlava molt de nosaltres: de com solucionem els conflictes a l’escola, de l’enfocament restauratiu que guia el nostre dia a dia, del que fem i som i de cap a on volem anar com a comunitat educativa.
Per acabar, tots junts i ja a l’exterior, vam fer una cadena de paraules boniques i amables. Un gest senzill que ens va servir per anunciar l’arribada de les festes d’hivern i per acompanyar sentiments d’unió, alegria i família.
