2 de juny
Avui hem anat a passar el dia al riu, per veure la zona del bosc de ribera que es va cremar a mitjans de maig. Abans d’arribar-hi, ens hem aturat en un revolt del camí, per activar els sentits: hem escoltat els ocells, hem olorat la sensació d’humitat, hem mirat els colors que ens envolten, hem tocat la terra on seiem que encara conserva la frescor del matí…
Quan arribem a la zona socarrimada comparem. La diferència és evident. El foc, tot i que està apagat, es pot percebre amb els sentits…
Després d’esmorzar comencem a fer uns tallers preparats per l’equip docent, amb els objectius de prendre consciència d’allò que suposa un incendi en una zona protegida i, el principal, intervenir per retornar al bosc una petita part de tot el que representa.
- Pintar elements naturals amb pintura orgànica. Amb diferents ingredients (farina, pebre vermell, espinacs, cúrcuma…) barrejats amb aigua hem elaborat una pintura natural que amb pinzells i aplicadors hem estampat a arbres, branques i pedres creant obres de Land Art xulíssimes en contrapartida del bosc negre, trist i cremat. Hem retornat els colors al bosc.
- Aportar llavors fent menjadores per als ocells. Una de les coses més impactants del bosc cremat és la falta de vida, la falta de sons… Volíem retornar la vida i per fer-ho hem ofert escaiola als ocells, construint unes menjadores amb canyes obertes.
- Viure les sensacions que suposa passejar per un bosc incendiat. Si ens agafem de les mans, tanquem els ulls i ens connectem amb aquest bosc, apareixen sensacions com soledat, tristesa, mort, calor, desprotecció… Aquestes sensacions són les que hem guixat als arbres negres: vida, riu, malament, mort, tristesa, soledat…
- Llençar bombes de llavors amb tiratxines. Una bomba de llavors és una boleta de fang plena de petites llavors que, eixuta, és llença en qualsevol tros de terra on creixeran, en unes setmanes, plantes i flors. Una arma pacífica, útil per poder recuperar la vegetació minvant. D’aquest mètode se’n diu Nendo Dango i el va inventar un japonès, en Fukuoka. La manera de plantar-les pot ser deixant-les a terra o si no és un terreny accessible, llençar-les amb un tirador.
Després de les intervencions al bosc de ribera calcinat, hem tornat a la zona de les cabanes, del riu ple de vida, del desordre salvatge, del viu i verd… Allí hem dinat en una ombra preciosa i gran, hem ficat els peus al riu i hem construït unes cabanes desafiants amb la força de la gravetat i amb una arquitectura impressionant.
 |
 |
 |
 |
Un gran dia que, quan n’hem parlat després, a l’arribar a l’escola, ens ha aportat:
