Tot comença uns dies abans, amb els cà rrecs preparant les coses: recollint punts de l’ordre del dia i fent la convocatòria,… També fent-ne difusió.
I llavors, arriba el dia… En la preparació ja s’hi comencen a olorar nervis. Mentre algunes persones comencen a col·locar taules, cadires i catifes per a totes i preparen també el lloc dels cà rrecs, en una altra aula, els membres dels cà rrecs fan una última repassada a com anirà tot. Els moderadors es miren la convocatòria i acaben de decidir qui dirà cada cosa, el funcionament dels rellotges per mesurar les durades de cada punt i es prenen consciència d’estar davant un públic i dirigir una assembla. Els secretaris es llegeixen l’acta del curs passat i se la preparen. També planifiquen com escriuran i què és allò que hauran d’escriure. Els de torn de paraula es preparen els papers i es reparteixen la feina per quan hi hagi moltes mans aixecades.
“Benvinguts a la primera assemblea d’aquest 2023 – 2024…” aixà començaven els moderadors, Justo i Iru.
Es percep rigorositat, serietat, responsabilitat, companyerisme, assertivitat… És un exercici important de saber estar i saber dir de tothom, dels que porten l’assemblea i dels oients que poden intervenir segons un ordre i tenint clar què volen dir, perquè no tot s’hi val: no es poden plantejar coses que ja s’han dit.
“Donem per acabat aquest tema…”. Els moderadors van marcant el ritme de la trobada.
L’Iris, l’Alba, la Laia i la Sara s’han estrenat en l’assistència d’aquest òrgan. Juntament amb el grup de Creixents, han estat parlant del tipus d’intervencions que es poden fer.
“Donem la paraula a…” diuen les de torn de paraula, la Ramatoulaye i la Marta, mentre apunten a la llista el nom de les persones que aixequen la mà .
Els secretaris, Xavi i Aleix, van per feina, apuntant els acords i el desenvolupament de la reunió.
“Aixà es conclou…” Últimes paraules per tancar la trobada, però la feina no s’acaba aquÃ. Els secretaris han de passar l’acta i signar-la…





Em va agradar molt l’Assemblea no sol perquè era un dels moderadors sinó perquè em vaig sentir molt bé dirigint l’Assemblea.
Primer tenia un neguit que ni t’imagines!!… Però després em vaig quedar més tranquil. Mentre fèiem l’Assemblea, la Gemma ens anava ajudant amb allò que havÃem de dir.
Llavors va arribar l’hora de tancar l’Assemblea, em vaig sentir satisfet perquè crec que ho vaig fer bé i perquè em vaig treure un pes de sobre.
Resumint, em va encantar.