El dijous, 20 de juny, vam presentar el curt pensat, discutit, rodat, i muntat pels nens i nenes de Grans de l’escola amb l’acompanyament de la cineasta Nely Reguera i la mestra Maria Lores Rebull. El vam titular “Dir adéu”.
Va ser un goig veure la sala tan plena. És tan difícil posar paraules a tot el que hem viscut, après, sentit… fins arribar al final,… Són coses que s’han de viure i experimentar i, mentre s’està immers a la creació és impossible ser-ne conscient… És amb la perspectiva del temps que es toca de peus a terra…
Per a alguns, Martina, Aura, Efren i Maria, ha estat el curs de les primeres vegades, dels primers visionats, dels primers muntatges i rodatges, de les primeres celebracions… i ens han acompanyat persones ja expertes, com són: la Nely, la Lucía, l’Iris, el Damián, el Justo, el Xavi, el Jan, la Ramatoulaye, l’Aissata, el Sergi i la Irene.
I tot això hi ha un equip que ho permet, que ho acompanya, que ho sosté,… Són la Gemma, l’Elisabet, la Meri, l’Arantxa, el Toni, la Gemma i la Natàlia.
I l’ajuntament i A Bao a Qu són els que ens faciliten els recursos, els que fiquen tot l’engranatge, els que fan que funcioni, els que animen i falquen… Gràcies a cadascuna de les persones que han fet possible aquesta culminació!!!
Algunes dels aspectes que varem comentar a la presentació van ser:
- Aquest curt és important per a tots. Per a alguns representa la seva primera pel·lícula, i per a altres, possiblement, l’última… El curs passat alguns de nosaltres vam fer documental i teníem moltes ganes de fer ficció.
- Hem après a veure les pel·lícules d’una manera diferent.
- També que podem aportar moltes idees, a estar amb silenci, tenir paciència, que no tot surt a la primera, però amb esforç aconseguim l’objectiu, a més treballem amb equip.
- Aquest projecte ens ha donat l’oportunitat d’utilitzar la càmera professional, el so, tripode, micro, claqueta, script…
- Quan havíem de parlar de la situació emocional, vam estar debatint sobre tres situacions. Vam valorar aquesta perquè hi ha persones que ho hem viscut i que ens toca de prop. Poder conèixer la situació ens ajuda a representar-ho. De fet, estem en una escola petita i el grup es forma entre nens i nenes de cinquè i d’altres de sisè. Passem tot el curs junts i quan arriba el juny ens hem d’acomiadar dels que se’n van cap a l’institut. La relació canvia. Clar que els veiem pel poble, però la relació ja no és la mateixa, és més distant i més freda.
- El nostre personatge té molt de nosaltres, perquè surt de nosaltres i l’hem creat segons la nostra realitat. Per construir el personatge ens vam fer preguntes com: quants anys tenia? les aficions? amb qui vivia i quines relacions tenia? els llocs on li agradava anar? el caràcter? què el feia sentir bé?… Les respostes van ser semblants al que nosaltres som.
- Per nosaltres, els padrins són importants. Alguns tenim pares que treballen molt i són els padrins que ens cuiden, juguen, aconsellen, parlen… I alguns ens fan repetir de menjar, sense ni tan sols que tinguem gana!!! Per això vam pensar que hi havia d’haver un padrí que tingués més confiança amb el personatge, que fos una escapatoria de tot, que donés consells… I el Ramon ho ha fet genial!!! Ens ha agradat molt rodar amb ell! Gràcies.
- Volíem que el personatge es vegués bé, llavors vam decidir que aniria amb una armilla roja. Així destacaria amb l’entorn.
- Els moments més intensos i emocionants va ser la gravació dels travellings. Va ser un repte fer-los, són els més difícils, són bonics, no n’haviem fet mai, és una estona divertida i dins la pel.lícula és un moment important. El que costava força era sincronitzar el moviment del cotxe amb el del personatge. També va ser un moment que havíem de veure el personatge rient i content. El fet de que els travellings fossin al final del film és una tria especialment pensada per generar més emoció, ganes de continuar…
- Va ser molt intens gravar el futbol, molts es pensaven que estaven jugant a futbol i havíem d’estar pendent de la càmera i la situació. Ens vam engrescar jugant i vam perdre la noció del rodatge. Hi havia nens i nenes més petits i ens va costar posar ordre.
- Durant el muntatge hem descobert que es canvien coses. En cinema es diu que és com tornar a escriure la pel.licula de nou, reescriure-la, nosaltres tenim una idea i després al muntatge valorem si queda bé, potser podem generar més emoció, te’n dones compte que és massa llarg, o es reescriu la pel.licula. Es treuen plans, es canvien, es fiquen abans o després del que havies previst… Es prenen moltes decisions, som precisos, podem triar…
- Els moments més especials són quan vam fer el travelling i quan dèiem que era bona!! hi havia una celebració. Celebràvem per donar per acabada l’escena i perquè ho havíem aconseguit… Hi havia moments de molt cansament i de molta calor… Quan vam acabar els quatre dies concentrats de rodatge ho vam celebrar moltíssim. Estàvem molt contents.
