Ahir, a la Sala Mercantil de Balaguer i dins dels actes de l’En Off Film Festival dedicat als curtmetratges, vam presentar el nostre curt del curs 2023-2024, Dir adéu sota el paraigües de Cinema en curs, un projecte de pedagogia del cinema i amb el cinema a escoles i instituts.
Tres dels dotze cineastes, l’Efren, l’Aura i la Martina van explicar què representa aquest projecte per nosaltres i com l’estem desenvolupant. Deien “aprenem com ens sentim i com podem expressar-ho amb llenguatge cinematogràfic; aprenem a veure pel·lícules d’una manera diferent: el so, les imatges, la llum, els paisatges, els retrats… tot ho veiem des d’una altra perspectiva; també que podem aportar moltes idees, a estar amb silenci, tenir paciència, que no tot surt a la primera, però amb esforç aconseguim l’objectiu, a més treballem amb equip; coneixem cineastes i analitzem com expressen l’alegria, la tristesa, la ràbia, l’eufòria, el fàstic, l’angoixa…; i aprenem a ser sonoristes, claquetistes, guionistes, actors i actrius, càmeres, cineastes… entre altres.”
Van acabar agraint a totes les persones que havien format part del procés: “Agraïm a A Bao A Qu, a l’escola de Torrelameu, a la Nely Reguera, la nostra cineasta, a l’ajuntament de Torrelameu, a la Maria i a les mestres de l’escola, i a totes les persones que ens han ajudat i especialment al Ramon. I també agraïm a la Mercantil l’oportunitat d’explicar-nos i donar-nos un espai per mostrar el nostre film.“
Va ser un goig veure la sala tan plena. Per nosaltres era un moment d’aquells màgics i bonics. Presentàvem la culminació d’un procés dut a terme a l’escola, a l’aula de Grans.
El film va tenir molt bona acollida i ens van felicitar i aplaudir molt.
És tan difícil posar paraules a tot el que hem viscut, après, sentit… Són coses que s’han de viure i experimentar i, mentre s’està immers a la creació és impossible ser-ne conscient… És amb la perspectiva del temps que es toca de peus a terra… Va ser bonic poder-hi ser i compartir-lo amb tanta gent experta
Grans, us vau esforçar molt i com ja sabeu us dono moltes abraçades.
Jo vaig anar a veure el film a Balaguer, crec que costa molt dir unes paraules davant de tota aquella gent per això felicito a l’Aura, la Martina i l’Efren.
A mi em va agrada molt anar a la Mercantil per que el públic vegi la nostra pel·lícula. És molt bonic, la reacció, la llagrimeta que cau… que quan s’acaba la pel·lícula el públic et felicita, et donen l’enhorabona, que estiguin emocionats… Les expressions de públic és el que et toca el cor.
Fer una pel·lícula no es gens fàcil ja que consisteix en moltes hores treballant, demanar actors, estar asseguts i concentrats moltes hores i molt més. És increïble. Però val la pena pel resultat.
GRÀCIES
Hola, penso que es bastant difícil dir paraules davant d’un munt de gent, ja que jo sóc bastant nerviós a l’hora de dir paraules. Em sembla que la Martina, l’Aura i l’Efren tenen molta valentia al dir paraules, i per això us vull felicitar, per la pel·lícula que vau fer i per tenir tanta valentia. Espero que mai canvieu.