La sortida que vam fer dijous té molta rellevància. Serveix per retrobar-nos amb els lligams, però també és una benvinguda als nous i un enfortiment de vincles amb tots els de l’escola.
Per a nosaltres, anar al riu és molt més que una sortida. És record, és ajuda, és acompanyament. És un ritual que ens convida a mirar-nos per dins i a reconèixer tot el camí recorregut. Els infants, que potser l’any passat necessitaven donar la mà, avui guien els més petits. Els adults, que observem amb calma, veiem en ells la bellesa del creixement natural, aquell que no es força, sinó que s’acompanya.
El camí és el mateix: el soroll de l’aigua, les pedres que brillen amb el sol, envoltats de natura, amb ocells que piulen… Però, com deia Maria Montessori, no som els mateixos. Cada curs que comença és una nova oportunitat per tornar-hi, per tornar-nos a mirar, per ser conscients d’aquest camí i del nostre propi creixement i evolució.
Vam començar al Cementiri Vell, amb una dinàmica per trobar-nos… després vam fer mandales amb elements naturals. Vam passar per l’escola a recollir les motxilles, ens vam acomiadar dels Menuts i vam enfilar cap al riu… Llançar pedres al riu, córrer per les rampes, troballes. Un cop vam haver acabat de de dinar vam fer cabanes per grups de lligams i… vam desfer passes cap a Torrelameu.
