Durant un temps, el Jordi, l’aprenent, ens va acompanyar en aquest viatge diari… Ens escoltava, ens entenia, es vinculava, treballava, jugava, investigava, observava… Va ser una gran sort poder conèixer-lo i formar part de la seva vida durant aquests quatre mesos llargs…
Al marxar, ens va regalar un cep, un d’aquells que conrea als seus camps del Baix Penedès, un d’aquells que rega, empelta, cuida… I ha estat aquesta la manera en què ens ha agraït aquest encontre…
Avui, amb el grup de Petits, l’hem plantat a l’hort de l’escola. Volem que es faci ben gran, i que mirant-lo veiem aquest noi que ens va deixar una petjada tan bona. Ell deia: “Gaudiu i viviu de l’educació d’una manera que ho feu extrapolable a altres realitats. Us delata la mirada amb aquesta passió que en cada instant reflectiu a l’hora de realitzar quelcom. Espero que seguiu aquest camí com ho esteu fent fins ara”. I al nostre cep li desitgem molt creixement, productivitat i supervivència.
Jordi, l’Escola de Torrelameu és casa teva, esperem que t’hi puguem veure ben sovint i que no ens oblidis.
