A l’escola tenim una olivera jove però molt productiva i a final d’octubre n’hem collit les olives. Vam utilitzar les mans i un parell de pintes recol·lectores amb puny.
Les volem compartir amb la resta de l’escola i per fer-ho hem fet conserva d’olives i el menjador es va convertir en obrador.
Quina bona pinta!
A l’aula vam fer una interessant tasca de reflexió per posar paraules a allò que hem elaborat. Aquí teniu la recepta.
❤️
M’emociona especialment veure l’olivera ben plena de vida:
petites mans…
que acaricien les seves fulles,…
petites mans…
que cullen i assaonen els seus fruits,…
petits pensaments…
que ens la fan cada vegada més nostra,…
petits records…
que ens recorden a una persona important per l’escola…
Recordant l’Adelaida, en cada oliva, en cada nou esqueix, en cada nova flor, en cada nova fulla…
L’olivera, amb la seva presència tranquil·la i longeva, sovint ens transmet una sensació de calma i quietud, com la que ens tramitava l’Adelaida.
La de l’escola sempre evocarà el seu record.
Que bonic que feu aquestes activitats i parleu d’ella.
Us felicito per aquesta olivera tan bonica i productiva que teniu, segur que la cuideu molt bé i amb molta estima.
M’ha agradat molt aquest treball tan interessant que heu fet, segur que quan tasteu les olives estaran boníssimes!!!!
Jo també he estat mestra molts anys i he gaudit molt amb els meus alumnes.
Felicitats nens i nenes de l’escola de Torrelameu…Petons!!
Jo també recordo molt l’Adelaida. Era la meva amiga!!!!
Quina iniciativa més bonica, dona records a fills, amics, família i companys que recordem sovint l’Adelaida.
Que bonic que l’olivera de l’Adelaida doni tanta vida, tants bons moments i tan bon caliu al seu entorn, així és com era ella, s’estava molt a gust al seu costat, el fruit, era l’amor que donava, les arrels, la seva fortalesa, les fulles i branques, les seves ganes de compartir la seva saviesa i el seu tarannà!
Que bonic que entre tots fem memòria de l’Adelaida!