Fa mesos que ens envolta una situació estranya, nova… Hi ha qui diu que és l’inici d’una nova forma de viure, altres diuen que passarà aviat o tard…
Des d’aquest sensació, sabem que aquest curs serà especial…
Tots i totes necessitem el mateix: tenir la tranquil·litat i la seguretat de la normalitat quan estiguem junts. Caminar amb comoditat sabent-nos part d’un tot, creat a partir de cadascú de nosaltres.
Enmig dels canvis, sentim l’anhel de no deixar-nos prendre l’essència, de mantenir-nos fermes i defensar tot allò que hem guanyat, que hem fet nostre… Per tant, ens hem de cuidar, acompanyar, hem de poder enfrontar els problemes des del diàleg i les paraules, hem de saber reconvertir la situació a la qual ens ha abocat el virus en aprenentatge, del tipus que sigui…
No volem educar en la por al contagi i en la culpa, des d’un sentiment en què les inquietuds es tornin fòbies que ens paralitzen. Aquests no són pilars d’allò que som…
Hem de poder riure, plorar, emocionar-nos, parlar, córrer, cantar… Fer-ho amb intensitat i franquesa, tot i que, a voltes, ho haurem de fer darrere d’una mascareta que complica el llenguatge de les emocions.
Aquest curs donem la benvinguda a la Marcela, el Roc, el David, la Laia, la Sara, l’Íngrid i la Renata.
No tinguis por… Cada llavor sap com arribar a ser arbre.
Jorge Bucay
