La natura sovint ens ensenya lliçons sense ni tan sols parlar.
Amb l’arribada dels primers cops de calor, les jardineres havien quedat en silenci. Les plantes d’hivern, cansades i marcides pel sol, mostraven un aspecte trist i sense vida. Per aquest motiu, vam decidir que havia arribat el moment del canvi.
Amb molta cura, vam traure les plantes que ja havien complert el seu cicle. D’aquesta manera, anem aprenent que la vida té etapes i que cal preparar la terra per a noves oportunitats.
Amb les mans a la terra, hem col·locat les flors noves. Hem après a tocar les arrels amb delicadesa, oferint-los una llar flonja i rica en nutrients.
També hem observat el sol. Per evitar que les nostres plantes es cremin, hem decidit canviar-les de lloc, buscant aquell racó on la llum les banyi sense fer-los mal.
Amb aquest petit gest, els infants aprenen que el pati és viu i que depèn de les nostres accions. Ara, quan surten, miren les jardineres amb uns altres ulls: són ells qui les han plantades. De tant en tant, se sent una veu que diu: «La meva flor».
I això no s’acaba aquí. Ara comença el compromís de tenir-ne cura: vigilar si necessiten aigua, treure les fulles seques i observar com creixen cada dia quan sortim al pati.
