Heu estat mai en una estrena d’una pel·lícula de cinema? No sé ben bé com deu ser, però segurament s’assembla una mica al que hem viscut aquesta setmana a Grans. Hem estrenat la nostra pel·lícula, Un nou camí, a la Filmoteca i a la Sala del poble.
En una estrena hi ha la sala plena de cineastes (els altres centres que han participat al projecte, els mestres i els cineastes; els exalumnes), càmeres que documenten (el Dani, el Jan, el Tomàs, la Rut i l’Ari; les famílies i l’Elisabet), els presentadors (La Laia i la Núria; i la Gemma), els organitzadors (l’Agnès, l’Anna, la Bea, l’Isabel, l’Alina, la Mariona…; el Jesús, el Carles, la Maria), els convidats especials (cineastes que han estat vinculats amb cinema en curs, els càrrecs que hi col·laboren; mestres, alumnes de l’escola), públic crític (els altres alumnes de les altres escoles; les famílies). També hi ha una sala engalanada, amb un escenari per presentar i dialogar sobre la pel·lícula, una cadires o butaques afilerades, un photocall i sobretot, sobretot ganes de mostrar i de celebrar el el film i el cinema.
I bé, ho vam fer força bé… Posar-se davant de tota aquesta gent que entén tan de cinema ens fa paüra i joia a la vegada, perquè és quelcom molt treballat, esforçat i orgullós.
Durant la presentació de la seva pel·lícula, els alumnes van compartir una reflexió emocionada sobre el procés creatiu, els aprenentatges viscuts i les persones que els han acompanyat al llarg d’aquesta experiència cinematogràfica.
Els alumnes van destacar el fort sentiment de grup que han construït al llarg del projecte i l’orgull d’haver creat una pel·lícula col·lectivament. La història, inspirada en l’arribada i posterior marxa d’un company de classe, parla dels canvis, de les dificultats que comporten i de la capacitat de trobar nous camins.
També van explicar que, per construir el film, s’han inspirat en diferents cineastes i pel·lícules. Entre altres exemples, van citar Estiu 1993 de Carla Simón per a una escena familiar, Els 400 cops de François Truffaut per recrear els moments de solitud del protagonista i Innisfree de José Luis Guerin per a alguns dels moviments de càmera.
Els infants van remarcar igualment els aprenentatges tècnics i artístics adquirits durant el procés, així com el valor del treball en equip, la presa de decisions compartida i la importància de valorar tant el camí recorregut com el resultat final. Entre els records més especials, van destacar els dies de rodatge, especialment les escenes amb animals i les seqüències amb bicicletes.
Finalment, van agrair la col·laboració de les famílies, de totes les persones que han contribuït al projecte, de la cineasta Mònica Cambra, de l’escola, de les institucions locals i de l’equip de Cinema en Curs. Van concloure que aquesta experiència els ha permès créixer tant en l’àmbit cinematogràfic com en el personal.
¡Nos ha encantado!
“Muchas felicidades por un proyecto tan maravilloso y por un film tan humano. ¡Bravo, bravo!”
“Chicos y chicas de la escuela de Torrelameu, ¡nos ha encantado! Lo que han hecho es sencillamente hermoso. Ver que la llegada y partida de Mikhail inspiró el personaje de su película nos ha tocado el corazón de una manera inexplicable. Sin duda, es una obra de arte llena de empatía y aprendizaje. Gracias por su sensibilidad, por su compañerismo, por plasmar esa amistad en su película y por entender con tanta madurez las emociones que traen los cambios. ¡Qué gran demostración de valores!