Projecció a la Mercantil

El dijous, 6 de març varem anar a Balaguer, a la sala de la Mercantil. És el segon any que ens obren les portes per poder acollir una projecció des de Cinema en curs. Hem iniciat el treball amb la Laia Colell, reflexionant sobre els inicis del cinema. Hem parlat dels Germans Lumiere, dels cinematògraf i de les primeres pel·lícules que es van rodar. Ens va explicar que els espectadors de les primeres pel·lícules projectades, van quedar molt impressionats i que fins i tot van sortir corrents al veure com apareixia un tren i venia cap a la pantalla… Creien que sortiria de darrera la pantalla.

Les cinc primeres pel·lícules van ser ben curtes, però molt interessants des del nostre punt de vista cinematogràfic, eren aquests primers documents gravats pels Germans Lumiere, amb cinematògraf i amb 16 fotogrames per segon.

Amb “Irudi mintzatuen hiztegi poetikoa” amb basc i subtitulada amb castellà, vam descobrir petites expressions basques que donen memòria a una situació i que són expressions molt locals que s’estan perdent. Els cineastes amb aquesta projecció donen valor i ho documenten per a que no es perdi. Anaven acompanyades amb imatges molt poètiques i suggeridores.

I amb la darrera pel.licula “Petit Lumiere” vam poder sentir força coses: neguit, curiositat, alerta, simpatia… Les imatges eren molt triades i sovint et transportaven a llocs que no imaginaves.

De la conversa i dels petits escrits que se n’han fet, s’han dit coses tan interessants com:

A nivell general: “Jo m’ho he passat molt bé a l’hora de comentar i mirar les pel·lícules”, “la concentració i la reflexió van ser xules”. “Ha estat tot molt ben preparat“. Algú altre ha afegit “Va ser una experiència molt bonica”.

Concretant amb la pel·lícula de Petit Lumiere. “La que més m’ha agradat és la de Petit Lumiere”, “sobretot les preguntes que es feia la nena petita”, “jo abans també em preguntava aquestes coses”, “em va sorprendre com hi havia dues persones barallant-se, i un intentava separar-los; però passaven adults per la vora i no els hi deien res”, “quan pegaven a la nena em vaig posar tensa, són imatges dures”. 

Rememorant els inicis amb els Lumiere, hi ha hagut qui ha comentat: “De les pel·lícules dels Germans Lumiere, m’ha impressionat que els vehicles semblava que sortissin de la pantalla“.

Transportant-nos al nord de la península amb els cineastes bascos, en diem: “De la pel·lícula Irudi mintzatuen hiztegi poetikoa m’ha agradat sobretot el primer pla”, “en aquesta pel·lícula he sentit la sensació de gana, perquè apareixia una dona menjant una poma“.

Tot plegat, gràcies a la Laia Colell per crear aquest debat i reflexió i compartir aquests documents tan valuosos per la història del cinema i també per inspirar-nos amb la nostra pel·lícula. I gràcies a la Mercantil, i especialment a la Simila, per permetre’ns un espai per poder projectar les pel·lícules i la bona acollida que ens han fet.