Caminar un conte és una manera diferent de viure una narració. La història traspassa les parets de l’escola, i fent un tomb per diferents espais del poble, podem seguir un relat llegit.
Obrir-lo al territori ens permet viure la intempèrie d’una altra manera: més àmpliament, més naturalment, més vinculada als espais comuns…
Avui, han passat coses, hem vist el Sol, de sobte s’ha girat un aire brusc que ha fet volar casetes, el relat no s’ha sentit tan bé, han volat fulls de lectura… Però ha anat bé. Ha sigut bonic i especial.
Hem acabat la trobada amb un desig fet de traços i punts que brillaven…
Bones festes d’hivern!!! Gaudiu-les!
molts papers moltes persones.
cada dibuix ens dona molta força.
El dia 19 de Desembre vam fer el conte caminat. Hi havia 2 contes: “La gallineta vermella´´ i “allò que la caputxeta no va veure´´. A mi em va tocar el de la caputxeta i era us animal de bosc que es volia cruspir a la caputxeta la seva àvia, però en realitat li volia tornar el cistell que havia perdut.
Va ser molt divertit!!!