A l’escola rural passen coses amb l’entorn que no estan previstes, que són fruit del viure a la natura, visibles quan hi pares l’atenció, valuoses quan ens permetem improvisar per escoltar els interessos dels infants.
I aquest dijous al matí, de forma inesperada, va passar tot això. Mentre un grup feia educació física al pati, uns quants infants es van adonar que a la piscina petita hi havia un gripau atrapat, que intentava sortir però que relliscava. El focus de l’atenció de gairebé tota l’escola es va traslladar a la piscina que veiem des de dalt del balcó. No podíem deixar que aquell gripau s’esgotés intentant sortir de la piscina. Així que vam baixar a ajudar-lo. Primer ho vam intentar amb una rampa de fusta, per si se’n sortia tot sol. Vam provar d’enxampar-lo amb una paperera, però se’ns va escapar cap a la mica d’aigua que hi ha dins la piscina.
Ho vam tornar a provar i ho vam aconseguir, amb treball d’equip!
El vam alliberar a la gespa.
Però l’aventura no es va acabar aquí. Vam descobrir que a l’aigua hi havia una granoteta… Vam decidir deixar-la a l’aigua. Tot i que hi va haver un grup, el de Creixents, que va començar a organitzar-se… Però això ja us ho explicarem un altre dia!
Un gripau i un grapat de somriures. ❤️
Tresors de l’escola rural i de les adultes que escolten i possibiliten els interessos dels infants. Gràcies!
Quina sort poder viure l’escola d’aquesta manera!!!
Feu infants feliços i això és molt bonic!!!
Va ser molt divertit tindre el gripau a la classe.
Un dia, l’Andrei ens va venir a buscar perquè la Maria volia que baixéssim a la piscina per que hi havia un gripau enorme. Vam baixar corrents!! Teníem ganes de veure-ho i era interessant! Amb una galleda, la Irene el va agafar i el va deixar a la gespa.
N’hi havia un altre, però petit, i el vam deixar a l’aigua de la piscina per a què cresqués.