Aquest divendres, a Grans, vam tenir la culminació del projecte amb parelles que havíem iniciat fa uns dies. Es tractava de desenvolupar algun dels aparells del cos humà.
Les exposicions que varen fer van ser xules i treballades. Va ser emocionant veure el procés que havien fet cadascú d’ells, individualment o amb parella. Es percebia el saber estar davant un grup d’oients, un públic… Saben gestionar els nervis i la inseguretat que provoca sentir-se davant de tants ulls que et miren. Són molts anys d’aprenentatge, d’explicar-se, de compartir, de transmetre informació… En les presentacions, entre els membres de les parelles, es respirava companyonia i complicitat, el fer i compartir per poder expressar-se, l’ajuda, les falques verbals i suports per explicar-se…
