Nens i nenes… em sembla que m’he perdut. Després de caminar tant, les meves potes ja no poden més i he acabat en un lloc que no conec gaire. Us ho descric perquè em pugueu trobar: hi ha moltes taules i també veig unes autocaravanes aparcades no gaire lluny. Estic molt cansat i he decidit

Hola altra vegada! Us escric perquè continuo caminant sense parar. He passat per camins freds, he sentit el vent i he vist moltes pedretes i arbres pel camí. Tot i que em costa una mica avançar, no em rendeixo, perquè sé que vosaltres em motiveu a seguir endavant. Cada passa que faig em porta més

Hola, nens i nenes! Sóc jo, el Tió, i us escric perquè ja m’he despertat del meu llarg son a la muntanya. He estirat les meves potetes de fusta i he començat el meu camí cap a Vinaixa. Tinc moltes ganes de veure-us! Caminant penso en vosaltres, en com em cuidareu, en com em tapareu