PER QUÈ SORTIM?
La intel·ligència naturalística és la més primigènia que tenim com a éssers humans, és aquella que ens uneix a la mare Terra, que ens acull als seus braços i alhora ens uneix amb l’Univers, el cel infinit al 
damunt dels nostres caps. La intel·ligència naturalística ens mostra constantment la neurodiversitat del món i si som capaços d’observar-la serà la clau per fer emergir la nostra ment compassiva, empàtica i ètica
La intel·ligència cinestèsica és la relació amb el nostre cos, la pell que s’emociona amb el tacte de l’aire, del sol, del fred; el tacte que ens relaciona amb el món, l’equilibri que e
ns ajuda a trobar la justícia i la locomoció que ens porta a buscar els límits, a conviure amb la incertesa, a anar més enllà.
Recordem tot allò que ens emociona. Estimem quan ens emocionem, quan posem tota la nostra atenció e intenció en conèixer.
Es tracta d’emocionar, de connectar amb la nostra essència, per això el pati és el bosc, i el prat, on caminar és el medi per moure’ns, on la imaginació, la creativitat i la llibertat són els motors de creixement.
Comptar pedretes, córrer amb els peus nus, ficar els peus a l’aigua freda dels rierols, beure aigua amb una fulla, cantar-li al sol, imaginar móns, seguir les petjades a la neu, olorar la pluja, escoltar el vent, llegir històries en els núvols que passen estirats en un prat, córrer en un llit de fulles a la tardor, pintar els colors de la primavera, admirar els tons del verd, sentir el silenci a la pell, acariciar un pollí, sentir la llibertat d’un xoriguer planejant sobre nostre, obrir el cor i la ment a l’ immensitat de l’horitzó …. emocionar-nos junts és la clau.
Potser la pregunta d’aquest post hauria de ser : Per què per aprendre ens tanquem en una aula?
