Els catalans som uns grans micòfils i també uns reconeguts micòfags. Això no vol dir que ens agradin els micos, sinó que ens delim pels bolets! Ens agrada conèixer-los, buscar-ne i, sobretot, menjar-nos-els. Avui t’expliquem algunes curiositats dels rovellons, una de les espècies més populars que hi ha a casa nostra.
DEL BARRET AL PEU
El rovelló té un aspecte fàcil de reconèixer: la part superior o barret té forma d’embut, és carnosa i d’un color ataronjat, sovint amb taquetes de color verd. La cama és gruixuda i buida per dins. És un bolet carnós, de gust intens, que ens recorda l’aroma del bosc.
UNA ESPÈCIE TARDORENCA
Els rovellons són bolets de tardor. Comencen a treure el nas al mes de setembre i se’n troben fins al mes de gener.
SI HI HA PINS, HI HA ROVELLONS
Els rovellons creixen al sotabosc de les pinedes de pi pinyer i pi blanc, espècies pròpies del Mediterrani. Quan en busquem, cal fer-ho amb cura i respectant la pinassa, perquè si fem servir eines inadequades la podem fer malbé.
UN BOLET SANGONÓS
El nom científic del rovelló és Lactarius sanguifluus. Aquesta denominació no és casual: quan el tallem, la seva carn desprèn una substància del color de la sang. Per aquest motiu també se’l coneix amb el nom d’esclata-sang, sobretot al País Valencià i les illes Balears.
COM DOS GERMANS BESSONS
Molt sovint el rovelló es confon amb el pinetell (Lactarius deliciosus ), perquè tenen una aparença molt similar. Tots dos són molt bons, encara que la majoria de gent coincideix a dir que el rovelló és una mica més gustós.
Notícia extreta de: https://criatures.ara.cat/oci/curiositats-sobre-els-rovellons_0_2324167566.html?_ga=2.181446053.346018214.1571300104-552798007.1571300104
