Avui, per fi, hem trepitjat el terra de Les Filadores. Entre ferros, ciment i parets hem vist com el somni que hem imaginat durant tant de temps és més real que mai.
Caminant per les obres, tot i el soroll i la pols, era impossible no veure-hi més enllà. Ja podíem sentir les rialles dels nens i les nenes omplint els passadissos, imaginar les petites mans creant meravelles a l’aula d’art, o la curiositat viva als ulls dels nens i nenes descobrint el món al laboratori, mestres amunt i avall i famílies entrant i sortint… Cada racó, encara per acabar, ja tenia vida pròpia dins nostre.
I sí, hem de confessar que alguna llàgrima ha caigut. Una llàgrima d’alegria, de feina compartida, d’il·lusió feta realitat. Perquè avui no hem vist només un edifici en construcció: hem vist futur, hem vist aprenentatge, hem vist somnis que aviat ompliran aquestes parets.
Sortir de les obres amb el cor tan ple només ens confirma que tot aquest camí ha valgut la pena. I el millor, el més bonic, encara està per arribar. 💜
Caminant per les obres, tot i el soroll i la pols, era impossible no veure-hi més enllà. Ja podíem sentir les rialles dels nens i les nenes omplint els passadissos, imaginar les petites mans creant meravelles a l’aula d’art, o la curiositat viva als ulls dels nens i nenes descobrint el món al laboratori, mestres amunt i avall i famílies entrant i sortint… Cada racó, encara per acabar, ja tenia vida pròpia dins nostre.
I sí, hem de confessar que alguna llàgrima ha caigut. Una llàgrima d’alegria, de feina compartida, d’il·lusió feta realitat. Perquè avui no hem vist només un edifici en construcció: hem vist futur, hem vist aprenentatge, hem vist somnis que aviat ompliran aquestes parets.
Sortir de les obres amb el cor tan ple només ens confirma que tot aquest camí ha valgut la pena. I el millor, el més bonic, encara està per arribar. 💜
