AMBIENTS D’APRENENTATGE

Ambients d’aprenentatge

Entendre l’espai com a ambient és entendre les relacions entre la persona i l’entorn en el qual participa. A l’escola, l’ús del concepte ambient es refereix a les condicions òptimes perquè l’aprenentatge tingui lloc i llavors ens referim als “ambients d’aprenentatge”.

Entendre l’espai com a ambient d’aprenentatge ens remet a l’escenari on es generen condicions favorables per al desenvolupament integral dels infants.

Els ambients són espais de lliure circulació, dissenyats pels adults amb materials pensats per satisfer i provocar els interessos dels infants, on siguin ells qui prenen les decisions i busquen les seves pròpies estratègies davant els reptes proposats, convertint-se en els protagonistes del seu propi aprenentatge a partir del joc, l’experimentació i les relacions entre ells.

Perquè realment siguin escenaris d’aprenentatge han de ser generadors de múltiples experiències per als que hi participen. Un espai educatiu significatiu és aquell que:

- Promou l’activitat i l’autonomia dels infants sobre els seus processos d’aprenentatge.
- Permet a l’infant prendre decisions i provar estratègies diferents, la qual cosa el porta a pensar, conèixer i descobrir.
- Genera espais d’interacció entre els infants, en els quals l’aprenentatge es construeix conjuntament, de manera que s’enriqueix la producció de sabers amb el treball cooperatiu i es reconeix la importància de coordinar les accions i pensaments amb els altres.
- Afavoreix la interacció, cooperació i col·laboració; i es donen relacions d’ajuda mútua. Això és molt interessant!
- Permet la inclusió d’infants de diferents edats, moments evolutius diversos i necessitats específiques d’aprenentatge.
- Possibilita que els infants puguin resoldre problemes per ells mateixos o amb suport dels seus companys i prenguin les seves pròpies decisions, aprenent de l’error i utilitzant els seus resultats per a resoldre nous problemes en contextos diferents.
- Són espais acollidors que transmeten benestar i calidesa amb varietat de materials estructurats i no estructurats.
- Mantenen una estètica agradable i conviden a crear situacions d’experimentació, de descoberta i de relació.
- Les propostes dels ambients es van modificant per tal de crear i satisfer nous interessos.

Podríem dir que la finalitat de la creació d’un ambient d’aprenentatge és promoure que els infants siguin protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge, un ambient que sigui estimulador, creatiu i participatiu on els nens i nenes actuïn, però també reflexionin sobre la seva pròpia acció des d’una posició activa i competent i que possibiliti la comunicació i la trobada amb les persones que l’habiten.

Les capacitats de l’etapa infantil busquen que l’infant aprengui a ser… cada cop més autònom, a pensar i comunicar, a descobrir i tenir iniciativa i també, a conviure i habitar el món. Doncs els ambients ho propicien: són espais d’aprenentatge, de relació i comunicació. Els nens i les nenes pensen, trien, expliquen, escolten, actuen, observen, experimenten, construeixen, imaginen, comparteixen, es relacionen i s’emocionen.

En un món canviant on tenim tota la informació al nostre abast, l’escola ha deixat de tenir l’objectiu de ser transmissora de coneixements per convertir-se en un espai de creixement integral de la persona. A l’escola Alexandre Galí incorporem aquesta metodologia innovadora que permetrà que l’infant es conegui, es relacioni des del respecte i participi activament i amb responsabilitat del món al qual pertany.

El paper de la mestra

El paper de la mestra/e és el de facilitador/a de: l’activitat de l’infant, l’exploració lliure i la pròpia construcció de l’aprenentatge, és a dir, l’activitat no ha d’estar dirigida per la mestra/e, sinó que aquesta ha d’acompanyar i observar totes les situacions d’aprenentatge que es generen. A partir de l’observació la mestra ha de poder modificar i millorar les propostes en funció de l’activitat, les respostes i dels interessos observats en els infants.

Organització i funcionament

Els ambients d’aprenentatge es fan 3 tardes a la setmana (dilluns, dimecres i dijous) i compten amb una mestra acompanyant a cada ambient. A l’ambient de moviment, Olímpia, hi ha dues acompanyants, ja que el nombre d’infants que poden assistir és superior al dels altres ambients. Els ambients es desenvolupen a les aules ordinàries excepte l’ambient de moviment i el de joc simbòlic. L’ambient de moviment es fa al pati i en cas de mal temps a l’aula de psicomotricitat. L’ambient de joc simbòlic està ubicat al “hall” d’infantil.

Comptem també amb una mestra més que s’encarrega d’assegurar el bon desenvolupament de les sessions i de donar suport i d’atendre situacions puntuals d’infants i educadores. És important saber que a cada ambient hi pot haver un màxim de 14 alumnes, excepte a l’ambient de moviment que hi poden entrar fins a un màxim de 30 infants.

Desenvolupament d’una sessió d’ambients

Abans de començar els ambients les tutores fan una conversa inicial amb el seu grup recordant les normes de funcionament: pautes de convivència, cura del material, nombre d’alumnes per ambient, circulació… i fent una breu explicació de propostes noves que hi pugui haver en els ambients.
A les 15:10 s’inicia la sessió i els nens circulen lliurement pels ambients d’aprenentatge.
A les 16h. els ambients es tanquen i els infants recullen l’ambient on estan en aquell moment.
La mestra de reforç s’encarrega de que cap nen/a quedi en el passadís quan es tanquen els ambients per recollir, i de proporcionar ajuda a aquells ambients que ho puguin necessitar.
A les 16:10h. tots els infants tornen a la seva classe on es fa una conversa final, una cloenda, on els infants expliquen i comparteixen les seves experiències.

Les propostes

Les propostes es dissenyaran tenint en compte que:

A l’aula podran estar 12 infants aproximadament (el nombre pot variar en 2-3 infants, depenent de la complexitat de les propostes o del grau de tranquilitat que hi hagi en el moment)
Haurà d’haver 4-5 propostes que puguin acollir tots els infants.
Cal oferir propostes que permetin diferents tipus d’agrupacions. És a dir, materials de joc individual, en parelles o en petit grup. Cada agrupació generarà diferents sinergies i, per tant, diferents aprenentatges.
Les propostes han de possibilitar el funcionament autònom per part de tots els infants.
A cada ambient hi hauria d’haver un espai:
- de joc simbòlic, que permeti evocar la pròpia realitat i crear escenaris imaginats.
- de biblioteca relacionada amb l’ambient i/o amb propostes concretes.
- de representació, on expressar gràficament les descobertes.

Buscarem l’equilibri entre propostes complexes o que requereixin més atenció/observació per part del tutor i les que puguin funcionar “soles”.
Les propostes han d’anar canviant de forma progressiva, és a dir, no totes a l’hora.
Els infants han de tenir l’oportunitat de poder tornar a un ambient a repetir una activitat que no va acabar, no va tenir accés o que vol tornar a repetir per experimentar, comprovar hipòtesis, assegurar aprenentatges. Reprendre activitats els dona l’oportunitat d’enfrontar-se d’una manera diferent a la mateixa situació, de buscar altres solucions o estratègies, d’acceptar el canvi com a procés de vida, d’equivocar-se i viure l’error com a oportunitat d’aprendre, d’experimentar rols diferents i comunicar-se i argumentar les seves decisions.
La durada d’una proposta serà de dues setmanes, aproximadament.
Si una proposta no funciona cal modificar-la o eliminar-la, després d’un temps prudencial. I cal tenir en compte que:

– Els infants, sovint necessiten temps per experimentar/descobrir les possibilitats, sobretot, de materials no estructurats.

– De vegades una proposta que no ha tingut bona acollida, ha funcionat mesos després.

Els materials

Optarem per materials naturals i orgànics que ens ofereixin diferents textures, olors, temperatures…, que ens acostin a l’entorn a través d’objectes reals. És interessant oferir materials no estructurats, que permetran a l’infant personalitzar-ne l’ús d’una forma variada i creativa; i materials estructurats amb un objectiu concret, que suposin un repte cognitiu per a l’infant i fomentin el desenvolupament de les seves capacitats.
L’espai hauria de ser un ambient que faci sentir còmode. Per tal d’oferir calidesa podem prioritzar el mobiliari de fusta i els colors naturals. Optar per tons neutres, clars, terrosos… apropa a la natura, transmet una sensació de calma i benestar que predisposa a l’aprenentatge.
Prioritzarem la qualitat del materials a la quantitat.
El material que s’utilitza a les propostes, sempre que sigui possible, ha de ser diferent de l’habitual a l’aula.
La quantitat de material de cada proposta serà suficient per a que puguin participar el nombre d’infants previst.

Algunes consideracions

Les propostes de cada ambient queden registrades en un document.
És important que el cicle conegui propostes i materials nous que s’incorporin als ambients.
Tots els mestres del cicle haurien de ser responsables de tots els ambients, ajudant a la programació i preparació de propostes i a la compra, el·laboració i manteniment del material.

Proposta d’ambients

Els ambients proposats a l’escola són els següents: