lideratge pedagògic

Conversa compartida després de dinar

És dijous, hem acabat de dinar, ens hem preparat el cafè o la infusió i ens hem trobat totes a l’espai obert i flexible que hem estrenat aquest curs: està situat al centre de l’escola, envoltat d’espais on ara juguen, llegeixen o descansen els infants que s’han quedat a dinar.

Som un grup de professionals amb una passió comuna: l’educació. Pensem, parlem, ens escoltem, reflexionem i, quan ens inspirem, assolim fites!

Posem nom a un desig: codocència. Coincidim a preferir més infants i dues persones adultes a menys infants i una sola professional. Volem convertir la codocència en pràctica habitual, volem dedicar un mes al curs a «rotar» pels espais de l’escola, a demanar a una companya que analitzi críticament la nostra pràctica docent, a poder observar com algú acompanya un procés, volem aprendre de les altres i que les altres ens ajudin a millorar.

Ens adonem d’una pràctica habitual: autoavaluació i esperit crític. No ens fa por trobar errades, no ens espanta revisar, canviar. Aprenem de les situacions crítiques. Les errades ens fan avançar. Som un col·lectiu que no donem res per acabat, per inqüestionable o per segur. Hem fet de la constant revisió una estratègia de treball i de la justificació pedagògica, la nostra fortalesa.

Compartim un fet: la creació d’una xarxa invisible de vincles de coneixença. Facilitem els espais de treball col·laboratiu formals i informals. Dinem juntes, planifiquem sempre totes juntes, preparem el material per als infants sense atendre qui serà la responsable de l’activitat, fem torns d’exterior intentant no repetir els grups. Durant la setmana, cadascuna de nosaltres té l’opció de parlar, treballar i conèixer millor a qualsevol altre membre de l’equip.

Establim un valor com a principi: la generositat. Quan l’individu se sent part d’un projecte trascendent i valuós, no existeix la propietat privada, desapareix el prejudici, no hi té lloc la competitivitat. Totes som igual de necessàries, igual de diferents. I cadascuna dona el millor que pot donar, sense condicions. No existeix jerarquia en els agrupaments, no hi ha cicles ni nivells a l’hora de preparar la feina. Tots els infants són responsabilitat de tot l’equip. El treball col.laboratiu esdevé eina de gestió.

Parlar ens agrada, escoltar-nos també… abocar és més fàcil que ordenar! Deixem passar l’estona, els sediments cauen al seu lloc… algú li dona forma i es fa present el sentit de l’aprenentatge: a la recerca d’un ecosistema que aprèn!