JUGAR A CONSTRUIR : UNA ACTIVITAT D’ENGINY

Jugar a construccions és una activitat científica, creativa i artística. Genera plaer i diversió, però també acompanya en l’estructura de funcions cerebrals superiors com el llenguatge, l’atenció, la memòria, la percepció, l’experimentació, la creativitat, etc. Construir, a més a més, fa créixer l’autoconfiança i autonomia i és una manera d’explorar i conèixer el món alimentant la seguretat.

Esdevé un procés creatiu que ajuda a desenvolupar les habilitats creatives més importants com la motricitat fina, la coordinació mà-ull, la concentració, el pensament abstracte o la lateralitat.

A més a més un joc de construcció és com un refugi. En aquell moment, el món desapareix i només existeix l’objectiu: fer una torre, construir el vaixell o fer que els engranatges girin. Les mans es coordinen per mantenir l’equilibri de les peces mentre, amb la llengua fora, s’intenten controlar els impulsos que podrien desmuntar el treball tant costós i ja avançat. Llegeix més»

L’aigua, un bé escàs

 

Les millors situacions d’aprenentatge comencen sempre amb unes bones preguntes. I un dels nostres projectes es va iniciar un dimecres a les estones de “compartim notícies”. 

El titular de la notícia era: Els meteoròlegs estan preocupats perquè cada any plou menysI d’aquí en van sorgir un munt de neguits i comentaris que van posar en funcionament la nostra curiositat i les nostres ganes de saber.

  • Com es pot saber quan plou cada any?– pregunta el Lluc.
  • I què passa si plou poc?– es qüestiona el Gabriel.
  • Els sembrats se n’estan sentint d’aquesta sequera– diu la Noa.
  • Per què l’aigua és tant important?- demana la Carla.
  • Si al nostre planeta n’hi ha molta– diu el Joel- es diu el planeta blau.
  • L’aigua és important per les plantes i els animals– comenta el Ton.

I comencem a posar la màquina en marxa. Primer de tot vam voler saber coses sobra l’aigua. algunes recerques a l’ordinador ens van ajudar a descobrir on la trobem, els tipus d’aigua que hi ha i per a què és important. Van ser uns dies de recerca i investigació escoltant diferents vídeos que vam trobar per internet. I així arribem al cap del carrer: l’aigua és imprescindible per a la vida!  

Vam voler posar la nostra teoria en marxa. Alguns pensaven que per fer néixer una planta n’hi havia prou amb terra i altres creien que feia falta sol i aigua. Vam plantar vàries llavors a la terra: una terra amb aigua i una altra sense. I per provar, vam posar unes llavors només amb aigua per a veure que passa. L’experiència ens va corroborar que on hi havia aigua, s’iniciava la nova vida d’una planta.

Llegeix més»

La llopada de l’Escola de Llobera presenta: Mar i Cel

Enguany, després de dos cursos de parada per la pandèmia, hem pogut dur a terme un dels projectes significatius de la nostra escola: el teatre. 

Realitzar una obra de teatre amb tot l’alumnat és un projecte d’aquells de cap a peus. Aprendre’s un paper, memoritzar-lo, sentir-se ser el personatge, creure-se’l i posar-se a la seva pell ens ajuda a treballar aspectes molt interessants de la comunicació oral: el to, la mirada la prosòdia, la gesticulació, la comunicació corporal, el volum,… Una situació d’aprenentatge molt significativa per posar a la pràctica els sabers i habilitats en un context real.

A més a més, el món dramàtic ens ajuda també a entendre el món que ens envolta. Ens ajuda a conèixer la història o diferents conflictes de caire universal que ens remouen l’ètica i la moral de les persones. Enguany, ens hem atrevit amb l’obra Mar i Cel i a través d’ella hem conegut els quadres històrics de la conquista islàmica i l’expulsió dels moriscos. No només des d’una vessant objectiva, sinó a través dels sentiments i emocions dels seus personatges.

Aquest lligam estret entre els personatges i el del món real ens permet també fer un treball emocional. Mitjançant la pràctica teatral cal aflorar emocions a través de l’expressió i cal vestir-nos amb les emocions dels nostres personatges. I aquesta situació ens permet prendre una mica de perspectiva per entendre les emocions que cadascú de nosaltres sentim i vivim en el món real. Llegeix més»

Anem a dinar?

Durant 4 dies a la setmana, 25 infants fixes i un esporàdic fan ús del servei de menjador de l’escola. Aquest servei acull un temps de dinar, un temps d’esbarjo i unes persones que acompanyen als infants durant tota l’estona.

Us volem explicar com transcorre… Llegeix més»

Dolça mona de pasqua

Dijous a la tarda vam fer el taller de creació de mones a l’escola. Pa de pessic, melmelada de maduixa i una bona dosi de xocolata van ser els ingredients elegits per fer la mona de pasqua a l’escola. Al damunt ous de xocolata i plomes de colors com mana la tradició.

Aquest pastís, és una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat i es sol menjar el diumenge i el dilluns de Pasqua. Però a l’escola hem creat la nostra pròpia tradició.

Fem la mona el penúltim dia abans d’iniciar les vacances de pasqua. Totes les mans hi participen. Mentre uns unten la melmelada, els altres la decoren; mentre uns punxen les plomes, els altres planten els ous. Entre tots ho fem tot. I el divendres, el darrer dia d’escola, seiem tots junts per compartir aquest esmorzar tant dolç.

Comencen uns dies de descans abans d’iniciar la darrera part del curs. I amb un dolç gust de boca us desitgem a tots i totes feliç descans i bona pasqua!

 

L’actualitat d’Ucraïna ens commou!

Els dimecres, a l’aula de Llobets i Llobetes, és dia de compartir notícies d’actualitat. A casa els grans parlen de coses: el volcà Cumbrevieja, l’incendi de la Plaça del Camp, el canvi de la gestió de les deixalles a Llobera, les troballes de noves restes de dinosaures i darrerament d’una guerra que ha començat a un país anomenat Ucraïna. Nosaltres els escoltem conversar sobre aquests temes o ens informem de les mateixes notícies a l’InfoK.

Aquests dies moltes persones han fugit d’Ucraïna des que va començar una guerra. Són milers i milers d’ucraïnesos, principalment dones i nens, que han marxat del seu país fugint d’una guerra i que ara intenten començar de nou la seva vida a un altre país. La situació és tan trista que molta gent de Catalunya ha decidit ajudar aquestes persones.

Aquesta notícia ens està ocupant molts dimecres de debat i de preguntes interessants, que ens ajuden a conèixer, entendre i saber més coses del món que ens envolta. La guerra no es fàcil d’entendre.

A la catifa, els infants, es fan preguntes a les quals intentem buscar resposta:

  • Per què hi ha una guerra? Quan durarà?
  • Per què aquestes persones no es queden al seu país i fan fora als dolents?
  • A on van les persones que poden marxar?
  • Per què hi ha ucraïnesos que volen venir a Catalunya?
  • La guerra pot arribar a Llobera?
  • De quina manera podem dir que parin?
  • Com els podem ajudar?

Llegeix més»

Com ha de ser un avió de paper?

Els dimarts al matí vivim estones d’observació i experimentació a l’aula dels Llobets i les Llobetes. Durant aquest trimestre, la proposta arriba en forma de caixa i es titula LA CAIXA DE PENSAR.

La proposta d’avui ha anat sobre avions de paper. L’objectiu és construir l’avió de paper que voli més lluny. I pensem: com ha de ser?

Els infants es posen a pensar i en treuen vàries hipòtesis:

  • Ha de tenir unes bones ales- diu el Lleïr.
  • Ha de tenir una punxa al davant- diu la Maria
  • Ha de tenir les ales grans- el Ton.
  • Ha de pesar poc- diu la Júlia.
  • Els avions de veritat pesen molt i volen- diu la Carla.

Obrim la caixa i aquesta conté alguns avions ja fets i fulls i cartolines per fer-ne de nous. Llegeix més»