A l’Escola de Llobera sentim el compromís de respectar, cuidar i estimar la natura. Tenim un entorn privilegiat que gaudim moltíssim.
És per això que la proposta de la Fundació Kilian Jornet ens va encaixar molt i vam decidir participar en el projecte Plogga – conserva… Llegeix més»
Enguany, després de dos cursos de parada per la pandèmia, hem pogut dur a terme un dels projectes significatius de la nostra escola: el teatre.
Realitzar una obra de teatre amb tot l’alumnat és un projecte d’aquells de cap a peus. Aprendre’s un paper, memoritzar-lo, sentir-se ser el personatge, creure-se’l i posar-se a la seva pell ens ajuda a treballar aspectes molt interessants de la comunicació oral: el to, la mirada la prosòdia, la gesticulació, la comunicació corporal, el volum,… Una situació d’aprenentatge molt significativa per posar a la pràctica els sabers i habilitats en un context real.
A més a més, el món dramàtic ens ajuda també a entendre el món que ens envolta. Ens ajuda a conèixer la història o diferents conflictes de caire universal que ens remouen l’ètica i la moral de les persones. Enguany, ens hem atrevit amb l’obra Mar i Cel i a través d’ella hem conegut els quadres històrics de la conquista islàmica i l’expulsió dels moriscos. No només des d’una vessant objectiva, sinó a través dels sentiments i emocions dels seus personatges.
Aquest lligam estret entre els personatges i el del món real ens permet també fer un treball emocional. Mitjançant la pràctica teatral cal aflorar emocions a través de l’expressió i cal vestir-nos amb les emocions dels nostres personatges. I aquesta situació ens permet prendre una mica de perspectiva per entendre les emocions que cadascú de nosaltres sentim i vivim en el món real. Llegeix més»
Dilluns dia 25 d’abril hem celebrat Sant Jordi a l’escola. No és pas que ens haguem despistat, sinó que enguany la diada queia en dissabte i no hem volgut pas deixar de celebrar aquesta bonica tradició amb les companyes i els companys.
Així doncs, hem engalanat la plaça de l’escola amb una paradeta que acollia llibres i roses damunt d’una senyera, tal com marca la tradició. Llibres que ens han agradat, llibres que ens han regalat, llibres amb nostàlgia, llibres plens d’emocions, … I al costat roses fetes a mà, cavallers de Sant Jordi en forma de titella, dracs de roba i punts de llibre molt elaborats.
Després d’una estona d’aula, a l’hora del pati la llopada sencera s’ha reunit a la catifa per compartir esmorzars verds i vermells: maduixes i kiwi, raïms i gerds, magdalenes artístiques i truites de colors ben estranys entre altres esmorzars originals i divertits.
I el matí ha acabat amb una bona lectura compartida entre padrins i fillols. hem llegit contes i hem explicat històries. Però sobretot, hem compartit una bona estona amb els companys i companyes.
Bona diada de Sant Jordi!
Durant 4 dies a la setmana, 25 infants fixes i un esporàdic fan ús del servei de menjador de l’escola. Aquest servei acull un temps de dinar, un temps d’esbarjo i unes persones que acompanyen als infants durant tota l’estona.
Us volem explicar com transcorre… Llegeix més»
A l’escola de Llobera hem fet una recollida de peluixos per als nens i nenes d’Ucraïna que s’han refugiat al nostre país. Un peluix, és una joguina tova en forma d’animal, que proporciona una sensació de protecció als infants i els possibilita obrir la seva imaginació a través del joc.
Marxar d’un país a corre cuita fugint d’una guerra no ha de ser gens fàcil. Arribar a un país on es parla un altre idioma, en una casa que no es la teva, tampoc. I els infants de Llobera hem pensat que aquests peluixos els poden proporcionar una mica d’alegria, un motiu per somriure, una opció per abraçar i per jugar dins d’aquest desconcert.
Avui, dia 13 de març, aquests peluixos han arribat a Guissona, on hi ha un centre de coordinació humanitària, per abastar a les famílies nouvingudes d’aquells elements que poden facilitar la seva arribada: se’ls proporciona roba, elements d’higiene, mantes, aliments i altres elements de primera necessitat.
Esperem que aquests peluixos que hem recollit a la nostra escola, els ajudin a sentir-se una mica millor.
Fotografia: Els mes menuts fent recompte de la recollida.
Dijous a la tarda vam fer el taller de creació de mones a l’escola. Pa de pessic, melmelada de maduixa i una bona dosi de xocolata van ser els ingredients elegits per fer la mona de pasqua a l’escola. Al damunt ous de xocolata i plomes de colors com mana la tradició.
Aquest pastís, és una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat i es sol menjar el diumenge i el dilluns de Pasqua. Però a l’escola hem creat la nostra pròpia tradició.
Fem la mona el penúltim dia abans d’iniciar les vacances de pasqua. Totes les mans hi participen. Mentre uns unten la melmelada, els altres la decoren; mentre uns punxen les plomes, els altres planten els ous. Entre tots ho fem tot. I el divendres, el darrer dia d’escola, seiem tots junts per compartir aquest esmorzar tant dolç.
Comencen uns dies de descans abans d’iniciar la darrera part del curs. I amb un dolç gust de boca us desitgem a tots i totes feliç descans i bona pasqua!
Els dimecres, a l’aula de Llobets i Llobetes, és dia de compartir notícies d’actualitat. A casa els grans parlen de coses: el volcà Cumbrevieja, l’incendi de la Plaça del Camp, el canvi de la gestió de les deixalles a Llobera, les troballes de noves restes de dinosaures i darrerament d’una guerra que ha començat a un país anomenat Ucraïna. Nosaltres els escoltem conversar sobre aquests temes o ens informem de les mateixes notícies a l’InfoK.
Aquests dies moltes persones han fugit d’Ucraïna des que va començar una guerra. Són milers i milers d’ucraïnesos, principalment dones i nens, que han marxat del seu país fugint d’una guerra i que ara intenten començar de nou la seva vida a un altre país. La situació és tan trista que molta gent de Catalunya ha decidit ajudar aquestes persones.
Aquesta notícia ens està ocupant molts dimecres de debat i de preguntes interessants, que ens ajuden a conèixer, entendre i saber més coses del món que ens envolta. La guerra no es fàcil d’entendre.
A la catifa, els infants, es fan preguntes a les quals intentem buscar resposta:
El passat dia 21 de març, a l’escola vam gaudir d’un concert de música en directe a càrrec dels músics de l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida.
Juntament amb els companys de l’escola de Sant Climenç i durant 45 minuts, vam gaudir de diverses… Llegeix més»
A l’escola de Llobera fa temps que la lectura és un dels pals de paller de la nostra vida, l’hàbit lector és present i el gaudi de la lectura en veu alta és viscut per a tothom amb engrescament i il·lusió. Posar-nos davant del faristol i començar a encadenar paraula rere paraula per comunicar els nostres textos és una de les activitats que té llista d’espera a l’aula. Tothom vol llegir, ser escoltat i escoltar activament. I a més dels nostres textos, llegir allò que han escrit altres i que trobem en els llibres, sol ser font de plaer i d’aprenentatge.
Per anar més enllà vam decidir participar en el 18è Certamen de Lectura en Veu Alta, organitzat per la Fundació Enciclopèdia Catalana i el Departament d’Educació, a nivell de tot Catalunya. Llobera, el passat dijous 17 de març hi va participar, en les categories de Grumets Vermells, amb el Manel Jaques González de representant, i Grumets Verds, on la representant va ser la Júlia Rendé Pelfort. Va ser una experiència enriquidora i positiva. Llegeix més»
Llobatons i Llobatones (EI3- EI4) i els Llobets i Llobetes (EI5- CI1) hem compartit una mateixa pregunta “COM FARIES UNA TORRE MOLT ALTA?” i hem posat la ciència i l’observació a prova per buscar-ne una resposta.
Durant les dues sessions asincròniques les preguntes ens han portat a diferents moments:
Abans de la sessió, els Llobatons han fet algunes hipòtesis amb la pregunta quina serà la torre més alta?
– “La de les cadires perquè n’hi ha més que totes aquestes”- diu la Mina.
– “Guanyarà l’arc de Sant Martí perquè té moltes peces i es comença del més petit al més gran”- comenta l’Ivó.
– “La del Cesc perquè té moltes peces, més que nosaltres”- aporta el Pep.
-“La de la Mina perquè té moltes peces”- segueix la Bet.
– “La de les cadires perquè hi ha moltes cadires”- afirma el Biel.
Un cop ens hem posat a construir, les emocions han estat les protagonistes: entre els infants es respirava moments d’alegria, de frustració , de repte, de superació, de satisfacció, de cooperació, de col·laboració, d’esforç, d’enginy, d’inspiració, d’admiració, de comprovació i de sorpresa!
Durant el procés hem recollit algunes converses. Els comentaris són interessants i ens ajuden a veure com els infants construeixen aprenentatge:
-“Mireu que alta la meva”- Rita.
– “Jo no puc… Aiiiii!”- crida la Bet.
– “Posa’l aquí amb molta cura”- li diu l’Ivó. Llegeix més»
