Hi havia una vegada,…
Hi havia una vegada, fa molts anys, dalt d’un turonet de Mataró, un grup de joves mestres, arribats de llunyanes terres d’arreu de la península ( Granada, Extremadura, Conca, Galícia, Lleida…) que tenien moltes ganes de treballar. Recolzats per l’ associació de Veïns del barri va començar una lluita per tenir una escola.
El moment va arribar l’ any 1978. Van començar aprofitant tots els racons, repartits per tot el turó: uns en barracons, altres al “Centro Social”, d’altres, a l’ edifici de l’ antiga escola Cerdanyola i alguns a la caseta blanca dels Salesians.
En arribar la primavera els grans que estaven a la caseta blanca ( 4t, 5è, 6è i 7è) van poder traslladar-se a l’ edifici del carrer Galícia. Anys més tard, cap al 84, es convertiria en l’ escola Roques Albes i després de servir per acollir grups de grans de les escoles Cerdanyola i La Llàntia, esdevindria seu dels batxillerats de l’ IES Puig i Cadafalch.
I vet aquí, que poc a poc, a partir del curs 79-80 tots els alumnes d’EGB van passar a l’ actual edifici del carrer Sant Josep de Calassanç. Un edifici prou gran per acollir-los a tots, però ai! Els arquitectes! Encara es van quedar curts i el parvulari va anar al carrer Galícia. Am l’ escola en marxa i l’ edifici en condicions, van ser possible les primeres colònies.
L’ any 80-81 comença a caminar l’ aula d’educació Especial
Amb la finalitat de poder atendre tots aquells alumnes amb dificultats.
Per fi l’ any 84 vam poder traslladar educació infantil a l’ edifici gran. Com? Doncs convertint un antic soterrani en aules de parvulari i un antic descampat en un gran pati de sorra. Per fi estaven tots junts!
Quants records, quantes anècdotes… Una vegada al gener del 85 va nevar tant que vam haver de tancar l’ escola perquè l’ ajuntament va acabar tota la sal i les pujades «del turonet» semblaven pistes de patinatge!
….I la multicopista de gelatina, us en recordeu?…
Aquell 85 havia de ser especial, ja es veia, perquè també es va produir un canvi important: vam iniciar el Programa d’Immersió lingüística del Català.
I treballant, treballant, arriba el curs 88-89. Ja tenim 10 anys!
I celebrem el 10è aniversari.
Comencem a fer activitats extraescolars, tot i que, anteriorment es feien activitats fora de l’horari de tipus esportiu portades per exalumnes i mestres.
I pas a pas arribem a l’any 92-93. S’inicia la Reforma.
Els pixaners de P3 a l’ escola. Que petits semblaven!
Ah! i ens arriben mestres d’Educació Física, música i d’Anglès… Què bé!
Ens semblaven moltes novetats però encara quedaven més sorpreses amagades dins la màniga.
L’ Any 95-96 tots aquells mestres de l’ inici repartits pel turonet veuen com la davallada demogràfica ens arriba. De tres escoles, Roques Albes, Cerdanyola i La Llàntia, hem passat a dues i ara només serem una. L ‘ escola viu l’ absorció del Cerdanyola.
I de nou els arquitectes! Remodelació de l’edifici. I un altre cop amunt i avall. Durant un parell d’anys pujarem i baixarem el carrer Sant Sebastià per atendre als alumnes de 7é i 8é, que en grups triplicats per la remodelació ocupen l’ antic edifici Roques Albes.
Comencem el menjador i la informàtica. Anys de canvi, d’adaptació a nous companys, noves tecnologies,….
A poc a poc anem fent camí i la primavera del 98, per Sant Jordi, bategem el nostre gegant. Ara ja tenim qui ens defensi dels dracs!. En Pallaventures, neix d’un projecte comú d’un grup de pares, dels alumnes i dels mestres i el seu nom fou triat democràticament per tots els nens i nenes.
Ara ja hi som i l’ any 99 decidim fer alguns canvis: adoptem la metodologia constructivista a l’ ensenyament i aprenentatge de la llengua, iniciem el treball per projectes, comencem a parlar de l’anglès a 1r i ens tirem de capa a la informàtica.
Els anys han passat
