La poesia ens ajuda (i molt) a observar l’entorn i ho estem fent en aquesta llibreta! Els versos van que volen! Primer hem d’observar i fer comparacions amb coses que tenen alguna característica en comú, fent una comparació, després convertir-la en una metàfora i a continuació seguir el vers. Un exercici molt complicat que cal fer a poc a poc. Hem començat a practicar i aquests són alguns dels versos que hem escrit entre tots i totes:

 

La neu són bombolles de sabó.
La neu és sal.
La neu és sucre que endolceix el carrer.
El núvol és una crispeta que mai peta!
El sol és una “canica” que brilla.
Un caramel és un regal molt dolç.
Les agulles del rellotge son cotxes que persegueixen el temps.

Durant les vacances de Nadal ens vàrem endur la llibreta per a seguir observant i aquests són alguns dels versos que ens van sorgir:

La trompa de l’elefant és una manguera que llença aigua. Lucía Manotas.
La branca és un cabell que es belluga amb el vent. Jan Gómez.
Un riu és una ciutat amb els peixos nedant. Roc Hernández.
Els edificis són muntanyes amb balcó. Pol Navarro.
El planeta es una sandía que da vida. Dani Arakeliyan.

La fantasia són llibres que t’expliquen històries. Shaira Techera
Una tele és una finestra per on es pot veure el món. Biel Jiménez.
Una làmpada és un estel que penja del sostre. Pau Gol.
Un cinturó és una serp que ens agafa ben fort! Pau Gol.
El paraigües és una flor però no fa bona olor. Leo García Justícia.
Una cadira és una escala que ens ajuda a anar a dalt i a baix. Farah Imran.
Una finestra és un quadre on els dibuixos tenen vida. Leo Torrent Castells.
Un càmping és un poble que es pot moure sobre rodes. Leo Torrent Castells.
L’arbre és un gegant que batega. Rubén Gómez.

Una maduixa és un caramel que m’agrada molt. Oriol Torrents.
Les estrelles són peixos que neden al mar. Matteo Romero.
L’avió és un ocell que vola pel cel. Àlex Mejía.
L’ascensor és una caixa que puja i baixa. Gabriel Sió.

 

 

 

 

Activitat basada en el llibre A juego lento de Mar Benegas.