LA CUA DE LA GUINEUETA

Cantata per a veus blanques, narrador i orquestra simfònica.

Música de Martí Carreras i Almar
Text de Ferran Frauca i Picas.

NARRADOR

Tot va començar al parc de la Guineueta.
Al bell mig del parc, a prop de l’estany,
es veu la guineu a punt per a l’atac.
Fa guàrdia vetllant pel seu territori,
vigila que al cau ningú s’hi entafori.
De ferro colat i de gran tamany,
avisa a tothom que el lloc li pertany.
Però un vell caçador, caut i xafarder,
que porta un fusell i un gos guineuer,
segueix afirmant que encara n’hi ha una
que surt a caçar les nits que hi ha lluna.
El gos es diu Bub i és un petaner,
enganya al seu amo, és molt mentider.
Si veu la guineu, de lluny la saluda,
dient-li que amagui la cua peluda.

(mentre fa la narració es va transformant en el caçador)
A partir d’aquest punt el narrador és el caçador.