Avui amb motiu de Pasqua petits i grans ens hem trobat per acomiadar el trimestre, fer la nostra mona i menjar-la plegats! Els més grans han pogut acompanyar als més petits gaudint d’un matí molt especial.
La mona a l’escola de Centre reg.… Llegeix més»
A finals de febrer, l’Escola Joan Domènech i Moner va obrir les portes a les noves famílies en el marc de les Jornades de Portes Obertes. Uns dies especials per mostrar el nostre projecte, els espais, l’equip humà i, sobretot, la manera d’entendre l’educació.
Si obrim les portes per explicar qui som, també és important escoltar què som per a les famílies que ja formen part de la nostra comunitat. Per això vam proposar als pares i mares del centre una pregunta senzilla però profunda:
Les seves respostes, escrites en petites notes plenes d’emoció, han omplert un espai del centre amb paraules que parlen de confiança, d’acompanyament, de creixement, de respecte, d’il·lusió i de comunitat.
Aquest recull no és només un mural; és el reflex viu de les experiències compartides, de les vivències quotidianes i del vincle que es construeix dia a dia entre escola i família.
Gràcies a totes les famílies per posar paraules al que construïm plegats.
#JuntsFemCamí
Durant aquest mes d’abril a l’escola hem fet diverses activitats que volem compartir amb vosaltres.
Amb motiu de la Pasqua vam fer una mona amb la col·laboració d’algunes famílies.
Per celebrar Sant Jordi vam anar a visitar les paradetes que hi havia al poble. També vam tenir la sort que alguns alumnes de l’Institut Sant Quirze ens van venir a explicar i teatralitzar 6 contes: sopa de pedres, vestit nou de l’emperador, la caputxella vermella, el gat amb botes, les 3 cabretes i els 3 porquets.
El tió és un dels elements més característics del cicle festiu de Nadal a les terres catalanes. El tió, o tronc de fusta, es fa cagar a les llars la nit de la vigília de Nadal. Fer cagar el tió és un ritual d’origen rural molt antic i relacionat amb la natura. Es tracta d’un tronc d’arbre que regalava aliments, però el seu significat va molt més enllà i augura el renaixement de la natura després del solstici d’hivern. El tió es porta a casa i cada família en té cura, tapant-lo amb una manta i donant-li aliments fins al dia que es fa cagar. Solia cagar les postres que es menjaven durant la celebració. Antigament, el tió es cremava després de Nadal, però amb el temps ha desaparegut el costum.
A l’escola Joan Domènech i Moner ens ha arribat una viatgera britànica molt especial, la Miss Ling. Ella ens acompanyarà durant tot el curs i ho farà en anglès, ja que no sap parlar cap altre idioma. Amb ella treballarem la llengua anglesa a través de cançons, balls i jocs.
En tenim moltes ganes!
