Clicant al següent enllaç podeu trobar els nostre còmics de CS
https://drive.google.com/drive/u/0/folders/1Dk7NZx9SiURnq8NQ4BtHXPumGYfLkZZG
HISTÒRIES DIVERSES SOBRE VIRUS O CORONA VIRUS
Us poso un repte, llegeiu les diferents històries i feu una travessa. escriviu el títol i adivineu qui és l’autor.
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScsIYf3j3UBNwOUN8ieXBfy8owhtpxTwFBUOymdKjvwrKvFqw/viewform
1.EL RIU DANC
Hi havia una vegada una nena que es deia Flor. El Divendres 27 de febrer la seva mare tenia una visita programada a l’hospital de Manresa perquè es trobava malament feia dies. Els metges li van dir que tenia una cosa molt estranya: un virus desconegut en aquell moment. Aquest cas es va enviar a tots els hospitals de Catalunya perquè trobessin algun fàrmac.
Tots els metges van fer tot el possible per trobar cura a aquest virus. Després de molts estudis van descobrir que el virus afectava molt les vies respiratòries i no permetia respirar bé. Al cap d’uns mesos, van sentir que una senyora que es deia Marta del poble de la família de la Flor, va trobar la cura sense ser metge. Ella treballava en un supermercat, però el fet és que sabia molt perquè llegia molt. Ella es va assabentar que, al costat del seu poble, tenia un riu que es deia Danc. Les seves aigües eren de color daurat, però el més especial era que curava tot tipus de ferides i malalties.
La Marta va contactar amb la família de la Flor, i la mare de la Flor va anar a provar l’aigua del riu Danc per veure si resultava ser eficient també en el seu cas. Ella cada dia bevia un got d´aquella aigua durant una setmana. Sorprenentment, després d´una setmana, es va curar i tots van estar molt contents.
Finalment, la família de la Flor va explicar a tots els hospitals la cura del virus que l’havia fet patir tant, provocant-li dificultats respiratòries. L´Estat va premiar la Marta i ella va recalcar la importància de llegir i documentar-se. El riu Danc va esdevenir el riu més conegut de tot el món perquè va curar a milions de persones de cada país.
2.EL MISTERI DEL LLIBRE PERDUT
En un poble anomenat Hafelpufen, allà hi vivia una nena que es deia Gerd, ella sempre havia volgut tenir un gat però la seva família no tenia gaires diners. Però un dia van trobar un gateta negra se la van quedar i li van posar de nom Blaqui. Un dia després, la Gerd estava a la seva habitació amb la gateta i va sentir que algú deia –hola. Va tenir un ensurt però era la gata que parlava, li va explicar que ella podia parlar era un gata màgica. També li va explicar que necessitaven la seva ajuda perquè en el mon de la fantasia algú havia robat un llibre de màgia negra, si aquest llibre queia amb males mans podia ser molt perillós, per això el tenia el rei guardat amb pany i clau. Ella li va preguntar que perquè li demanaven a ella si no en sabia res de fer màgia. La Blaqui li va dir que el seu besavi havia estat un dels mags més famosos de la història al mon de la fantasia i la seva besàvia una amazona d’unicorns impressionant, i que ella, la Blaqui, li podia ensenyar màgia. Solsament en un mes ja va estar preparada per anar a resoldre el misteri.
La Blaqui va xiular amb un xiulet i va venir un fènix a buscar-les per anar al mon de la fantasia. Quan van arribar, a la Gerd li va encantar però també van trobar un unicorn mort. Això al mon de la fantasia era un delicte molt gran perquè veure la seva sang d’ un unicorn et feia rejovenir. Quan van aixecar el cap van veure una cabra de 4 caps que va fer caure la Blaqui. La Gerd va llançar un encanteri que va fer que desaparegués per sempre i el llibre va caure. El que havia passat és que el llibre se l’ havia menjat una cabra que estava sempre dormint en una cova. A qui li va agafar el virus ? no ho veig clar. Li va agafar el coronavirus i li van sortir 4 caps. No sabia que fer i es menjava tot el que trobava per intentar curar-se. Van tornar a guardar el llibre al seu lloc i van fer una còpia d’ algunes pàgines. Què li van donar ? a qui?li van donar per agrair-li el que va fer i també un fènix per tornar a casa i que se’l quedés. La Blaqui de tan en tant l’anava a visitar i seguia aprenent. I així va ser com van resoldre el misteri del llibre perdu
3. LA VIDA DEL CORONAVIRUS
Hola, sóc el corona virus, i avui us explicaré el meu diari , sobretot com vaig néixer.Tot va començar a Xina, una ciutat espectacular, mentre un noi/a es va menjar una sopa de ratpenat, es veu que els ratpenats eren les meves cames fins que vaig canviar d’hoste. Em vaig anar expandint i vaig anar de persona en persona, però al cap d’uns dies ja m’havia expandit per tota la Xina, i la gent es va preocupar.
Parlem de mi, jo sóc un virus, semblant a la grip, no sóc molt fort, però la gent em té por i no es volen acostar a mi i em sento molt sol. En general ,Solament puc atacar a la gent gran, la gent amb patologies, o sigui que no us heu de preocupar.Però va arribar un punt, que no en vaig tenir prou amb la Xina i vaig decidir que volia veure món, viatjar cap a Itàlia, Catalunya, Espanya, …Va arribar un punt on es confinaven els llocs infectats, i la gent comprava com uns bojos, semblava que havia de venir la guerra. Això ha arribat molt lluny! -deia la gent. La gent però seguia fent vida normal. Els catalans es quedaven a casa, ho volien fer bé . A Catalunya ningú n’hauria de sortir ni entrar. En canvi alguns espanyols viatjaven cap a Múrcia i a mi això ja m’ anava bé perquè viatjava molt i anava escampant la meva virulència
I ara, no se com acabarà tot plegat. Vull tornar a actuar, he contagiat moltes persones a Igualada, però no en tinc prou! Així que si et trobo pel carrer ja pots córrer que segur que t’atraparé . I conte contat, aquest virus s’acabarà.
4.PINTE VIRUS
Hi havia una vegada un senyor que era granger de vaques. Un dia va sortir al carrer i va anar a la seva granja i li va començar a fer mal el cap, després la panxa i després li van començar a sortir unes taques a les mans… Va anar molt ràpid a casa i quan va arribar va investigar, va descobrir que tenia un virus que es deia ´´Pinte virus“.Ell volia ser famós i es va maquillar i va sortir al carrer anunciant aquest virus mentre deia que tots en tinguessin cura tot i que el virus no es contagiava mitjançant els humans, només es transmetia si menjaves carn de vedella. Els símptomes del virus eren: mal de cap, mal de panxa, mal a tot el cos i sobre tot, unes taques al palmell de la mà i dels peus.
La seva dona que era infermera li va donar uns medicaments que no funcionaven i Sanitat va recomanar a tota la població no menjar carn de vedella fins que es trobés la cura a aquest terrible virus. Passats uns dies el granger es trobava pitjor, la desesperació de la seva dona la va portar a l’extrem d’agafar una vaca i amb uns quants amics químics i doctors seus, van sacrificar-la per investigar i trobar una cura. Dos dies més tard l’home ja estava a ‘l UCI. La seva dona sense que encara estigués acabada la vacuna no va esperar més i li va injectar. Al cap d’unes hores l’home no millorava però després de cinc o sis hores va sentir-se millor i al cap de 15 o 16 dies estava molt millor i es va recuperar. Gràcies a la insistència i voluntat de la dona del granger es va trobar una vacuna que va salvar a molta gent
5. L’AVENTURA DEL SET AMICS
Hi havia una vegada en un planeta de la galàxia que es deia terra una colla d’ amics que es deien Laia, Martí, Jordi, Emma, Helena, Júlia i en Jan, que els hi encantava quedar amb ell per parlar i jugar a futbol.Un dia a l’escola van venir uns científics a ensenyar-los coses com per exemple: com es feien les vacunes i també a fer un experiment. Quan estaven fent l’experiment la Laia va anar al lavabo, i va sentir dues persones, que semblaven científics, que xerraven sobre un virus letal. A la tarda quan van acabar les classes els hi va explicar als seus amics que havia sentit, que s’estava fent un experiment per fer què gent gran i persones amb problemes de respiració es morissin i que aquest virus es deia covit19. I tots van dir:
– Això no pot ser, hem de fer alguna cosa al respecte.
– Però nosaltres sols no ho podem fer!- Va exclamar en Jan.
La Laia va dir confiada:
– Tranquil, que nosaltres podem !!!
Se’n van anar a la casa de l’arbre i van idear un pla per fer la vacuna, però el Martí va dir:
– I si no arribem a temps i el propaguen, què farem?
-Doncs idearem un altre pla.- Van dir tots mentre reien.
I totes les tardes anaven a la caseta de l’arbre fins que es feia de nit
L’Helena mentre donava un volt amb la bicicleta ,va sentir a un grup de persones que el 19 d’abril hi havia una gran convenció. Per sort encara tenien un mes per acabar de preparar-ho tot . L’Emma va dir que tindríem d’anar de camuflatge, que la seva mare li podria fer la vestimenta. I tots van dir que els semblava be.
Al cap d’un mes… Al mati a primera hora van revisar el pla, i van posar les coses a les motxilles. En havent dinat es preparen i se’n van a la convenció. Es van colar i van veure que a l’entrada del laboratori hi havia guàrdies i els costaria entrar, després de mitja hora passant pels conductes de ventilació van trobar el laboratori però havien fet tard ,veuen el tubet que contenia el virus ja no hi era. El Martí, l’Emma i en Jordi es van quedar fent més vacunes. Al cap d’ uns dies van donar les vacunes als hospitals per si algú encara estigues infectat i els científics que havien crear el virus la policia els va detenir , i tot es va solucionar.
6. EL NOU COVIT19
Els científics, han creat un nou virus. perquè mati una miqueta de gent del planeta, segons ells n’ hi ha massa. Aquest virus l’han deixat a la Xina, perquè és un lloc on hi ha moltíssima gent. A aquest virus, nouvingut, li han posat el nom de Covit19, i sabeu que té vida pròpia i aquí comença la història:
Doncs, sóc jo, el famós Covit19. M’han creat perquè destruís una mica de població i així ho faré! Acabaré amb tot el mon! El que no sap la gent es que m’han creat uns científics, i el que no saben els científics, és que fins i tot ells desapareixeran . Je je!!!.
Avui, és el primer dia que entro en acció, ja he fet el meu pla: Em dirigiré al mig de Wuhan, entraré al cos d´una persona, ella parlarà amb alguna altra i jo aniré passant de persona a persona. D’aquesta manera em reproduiré i quan siguem molts, ens dirigirem cap a un altre país.Hem estat alguns dies, reproduint-nos, i ara que tenim gran part de la Xina infectada, una quarta part dels nostres, es quedaran aquí i la resta, ens colarem en qualsevol persona que viatgi en avió cap a un altre país.
Ara estic en una fase molt delicada, nosaltres ja ens hem repartit per tot el mon. Aquest científics no ens han pogut controlar gens ni mica. Però ara ens ho posen més difícil, han decidit que tothom faci quarantena i no puguin sortir de casa seva. Els donen 3 dies per anar a comprar tot lo necessari, perquè sinó no tindrien menjar i es moririen de gana. Els diuen això, perquè sembla que totes les botigues també haurien de tancar.
Amb tot això el que vull dir és que davant d’ aquestes grans mesures he convocat a la resta de Covits19, per fer una gran reunió.En aquesta reunió els he dit que ens havíem de repartir per tots els supermercats i atacar a la gent, sinó ens extingirem ràpidament.
Ens hem repartit, un per un als supermercats. El problema ha estat que en arribar als supermercats tothom portava mascareta i guants, i aleshores, no sabiem per on colar-nos. Estic….una mica preocupat! Ja no sé que més podem fer.
Al cap d’un temps , el Covit -19 tornà a parlar
-Ara, ja han passat un parell de mesos. No hem pogut contaminar a gaires persones més. Això sí, vam treballar força, va morir molta gent. Lo pitjor de tot és que ja han inventat la vacuna i la gent s’està vacunant i això ens fastigueja bastant. Ara sí que tenim els dies comptats, moriran molts dels meus…
Sóc l’últim supervivent, estic molt dèbil, dubto que resisteixi gaire més.
7. LA GRAN EPIDÈMIA
En una ciutat molt gran es va crear un virus molt reduït per baixar la súper població .Els presidents d’aquella ciutat van manar inventar un virus com he dit. Aquest virus se’l va anomenar coronavirus , es basava en una grip normal i corrent . En unes setmanes, ja el van haver creat i el van contagiar en una petita part d’una estació de tren .Al cap d’unes setmanes als hospital ja tenien resultats de contagi i van demanar que els metges no fessin res. Però va haver-hi un problema en aquesta decisió, i és que els familiars que venien a visitar-se també van agafar-lo i es va convertir en una gran plaga. Primer no se li va donar importància però al cap d’ uns mesos després s’ havia contagiat una gran part del mon. Es va anomenar la gran epidèmia Covit-19 perquè s’havia contagiat molta gent. Ara mig mon esta a l’atur i no saben que passarà…….Potser la natura és molt sàvia i aquest virus és un toc d’alerta que ens fa diu prou a la contaminació, a l’explotació no controlada i a la vida estressada.
8. EL VIRUS LETAL
Hi havia una vegada, en un dia tranquil a Xina, un noi que estava treballant a una clínica d’animals i li va arribar un animal super malalt .El noi no sabia que li passava, per això li van haver de fer una proba per saber si tenia alguna cosa.
Passats uns dies, els metges van descobrir que tenia un virus i que era molt contagiós. El noi es va espantar molt perquè havia estat molt en contacte però va pensar que els gossos no podien encomanar virus als humans.
Al cap d uns dies el noi es va començar a trobar malament i va anar al metge, li van fer una proba i van veure que tenia el virus. Els metges li van preguntar al noi on havia anat aquets dies, el noi va dir que havia voltat tot Xina , i els metges es van espantar molt. Al llarg de les setmanes el virus es va anar expandint fins que va arribar als Estats Units .Hi havia moltes morts, uns 200.000.00 morts. El virus es deia letal, però a Catalunya i Espanya no els preocupava el virus letal, al cap d´unes setmanes va arribar a Itàlia, a Espanya i Catalunya …i es van començar a preocupar.
Un dia va arribar a Madrid i la gent estava molt espantada. I de Madrid va anar a Barcelona . Van fer quedar totes les persones a casa , la gent estava molt angoixada i van anar a comprar per dues setmanes. Van arrasar els supermercats, el virus letal va arrasar a tot el món…La gent es preguntaven quan traurien la vacuna i els experts van dir que fins al cap de 18 mesos. La gent no podia sortir de casa,. Passades 2 setmanes la gent ja podia començar sortir però amb molta precaució.
Divuit mesos més tard havien aconseguit treure la vacuna i la gent se la va posar. El virus letal s’havia extingit, només quedava els record del virus i de tota la gent morta.
9. CORONAVIRUS
Hi havia una vegada en una galàxia molt llunyana ,un virus que viva sol , ell estava molt sol; fins que un dia va trobar un virus que era igual que ell. Es va sentir molt alegre al saber que hi havia algú com ell. Es van posar a parlar i van trobar la manera de fer se més forts i van construir un gimnàs i es van posar molt forts . Van anar a una altra galàxia on van anar a atacar un poble molt petit i gandul ,fins que van arribar a la terra. Allà solament va sobreviure un poble molt petit en el qual totes les persones estaven en forma. Es deia Torà ,un poble de 1200 habitants.
Uns nens de 6e, van voler fer fora el virus del planeta per això van construir un robot molt alt i fort. Els nens es deien Aran, Catalin, Jordi, Nazariy, Lluc i Pere. Aquest és el robot que van construir, tothom el va mirar molt malament però després de fer fora el virus tot el mon se’n va assabentar del que havia passat. A partir d’aquell moment tothom, tots els planetes, van voler que hi anés el robot a fer fora el virus .
10.CORONA VIRUS
Jo estava tan tranquil·la escoltant la radio a casa meva una tarda de pluja i de cop i volta vaig sentir una cosa que em va alertar molt. Era sobre un virus sorgit a la Xina, anomenat Coronavirus, perquè segons els científics tenia forma de corona.
Em va espantar molt però em vaig dir: Segur que no arriba, perquè patir!
Amb el pas dels dies, la cosa anava empitjorant , va venir a Itàlia i deu n’hi do! , a Espanya i llavors…a Catalunya.
És com una grip normal però es propagava molt ràpidament i la gent gran o baixa de defenses es podrien morir, molta gent ja s’ha mort per aquest virus.
Quan va arribar a Igualada la situació va empitjorar molt i ara estic aquí a casa 2 setmanes avorrida i en quarantena, escrivint aquesta història. Només desitjo que la situació millori.
11. EL CORONA VIRUS
Fa uns anys a la Xina les persones van inventar una recepta d’una sopa amb ratpenats. A la gent li agradava molt, però no es van imaginar com podia ser de perillós per un ésser humà. Els ratpenats com sabeu, són mamífers i també poden tenir la malaltia com nosaltres i si el ratpenat que mengeu té un virus , doncs també el tindreu vosaltres. I vet aquí una història que amb els anys es convertiria amb llegenda.
Hi havia una vegada una família xinesa, menjava per dinar sopa de ratpenat. Aquest ratpenat era bastant vell i tenia una malaltia. Aquella família no ho sabia i ho van menjar. El virus va afectar a la família com una grip normal, però passaven dies i dies i cada vegada tenien més febre, més tos … Per això van anar al metge, però ell no sabia que els hi passava, mai havia vist un virus així. Els malalts cada dia es posaven pitjor i el virus anava creixent, de 4 infectats va passar a 20.000. Els metges li van posar com a nom corona virus, perquè era com el rei dels virus. Els metges de cada país investigaven sobre el nou virus, però el número d’infectats anava creixent i creixent, per això els metges els deien: ‘’si us plau no sortiu gaire al carrer, quedeu-vos a casa. ’’. Així tota la gent els va fer cas i el virus poc a poc es va anar morint perquè no trobava gent per infectar.
Després d’uns quants mesos la gent ja podia sortir de casa, però les persones que s’ havien infectat van morir. Els xinesos van deixar de menjar sopa de ratpenats, i sempre estaven molt alerta del que menjaven.
12. ELS QUINZE VALENTS
La ciència diu que en un futur molt pròxim un virus confinarà tot el planeta i que aquest virus sol el podrem superar amb l’ajuda d’un equip de nens i nenes valents.
Ens situem d’aquí a uns 70 anys, en el futur, som a l’any 2090 i la tecnologia esta molt més avançada, ja us ho podeu imaginar, amb cotxes que van sols, robots que ho fan tot, i gent que no ha de portar les claus a tot arreu, ja que tenen una clau incorporada al mòbil i moltes més coses. Jo hem dic Sorana i tinc un grup d’ amics molt valents. En aquest grup som 15 nens i nenes i ens entenem molt bé entre nosaltres, al llarg de la història ens anireu coneixent.
Avui al diari deia que s’havia detectat un persona positiva de coronavirus.
– Quina feinada! pensàva que ja ho teníem superat això del coronavirus fa molts anys enrere. -diu la meva amiga Maria-
– Doncs, es veu que no! – diu la Mar espantada-
– Ves a saber lo que ha passat -diu el Luc-
– Pot ser no ho tenim superat! :- diu el Catalin amb una veu molt misteriosa-
– Hem de investigar que és el que ha passat i impedir que aquesta grip ens contagi a tots un altre cop !- diu l’Aran-
– Així es parla !- diu el Miquel-
Cada dia hi havien mes cassos i nosaltres ho anàvem investigant. Fins que un dia el Jordi, el Nazariy, la Idaira i l’ Emma van trobar un llibre i a la coberta hi deia: “El coronavirus”. Ens el vanem portar a la guarida secreta i entre tots els vam anar llegint. Era molt interessant i ens portava moltes pistes de com podíem solucionar el coronavirus. A la primera pàgina hi deia:
- Felicitats a qui hagí trobat el meu llibre, aquest llibre us conduirà a trobar la solució del coronavirus. Al llarg del llibre trobareu pistes i sol si sou valents acabareu trobant la solució. – llegia la Jordina amb veu alta-
- Entre tots podem, hem de trobar aquesta solució – digué la Iria-
- De valents ho som tots aquí, o almenys és lo que jo penso – digué la Laia-
- Confio amb vosaltres i se que ho podrem solucionar entre tots perquè som intel·ligents, valents, forts… i tots ho podem fer -digué el Pere-
Lo que havia dit el Pere ens va motivar a tots a seguir endavant i tenir esperança de que podríem solucionar-ho entre tots. La gent ja es començava a quedar en quarantena a casa i nosaltres també ho havíem de fer així . El dia abans de confinar-nos vam fer una cópia del llibre per a tots i l’anàvem llegint i comentant entre tots a traves de la tecnologia. Els més rics no es quedaven en quarantena ja que la tecnologia havia inventat moltes coses per no contagiar-se, però això costava molts diners i no tothom s’ho podia permetre. Ja s’ havien infectat dos mil persones a Catalunya en 3 dies i tot estava anant molt ràpid.
De sobte vaig desxifrar un codi del llibre misteriós. A traves d’ una trucada els hi vaig explicar als meus amics el que havia entès. I el codi deia que per resoldre aquesta grip necessitàvem tirar 3 gotes de llàgrima de fada en un núvol i quan plogués aquestes 3 petites gotes podien matar el coronavirus per sempre. En un altra pàgina hi havia un mapa que ens portava fins a les fades i a aconseguir diners. També hi deia que nosaltres érem els escollits i que podíem lluitar contra això. Amb els diners ens vam comprar tota la nova tecnologia que necessitàvem per no contagiar-nos i per la nit vam quedar per anar a buscar aquelles gotes que ens alliberarien del coronavirus.
El mapa ens portava fins l’armari d’ una casa però el problema era que l’armari tenia contrasenya. Entre tots i amb l’ajuda d’una endevinalla la vam descobrir i vam entrar en aquell armari. Vam entrar en un mont màgic ple d’unicorns, animals parlant i moltes més coses màgiques. De seguida vaig trobar una fada i li va explicar tot el que passava. Ella ens va dir que ens donaria les gotes si prometíem que no diríem a ningú tot el que havia passat i que si s’ho dèiem a algú ens cauria un càstig a sobre. Nosaltres ho vam prometre i ens va donar les gotes. Seguidament ens vam anar i vam posar les gotes en un núvol. El següent dia va ploure i tothom es va curar. Nosaltres el 15 valents ho vam recordar per sempre però érem els únics que sabíem aquesta aventura.
13 COVID-19. TOT ANIRÀ BÉ!!!!
El Covid-19, Coronavirus és un virus nou que ha vingut de la Xina. Els Xinesos mengen, Pangolin cru i s’infecten amb el virus.
Aquest virus ha corregut per tot el món.
A Igualada no s’hi pot entrar ni sortir, perquè hi ha agut molta gent infectada en poc temps i han de controlar el contagi.
l’Hospital d’Igualada està ple de gent amb Covid, tothom està preocupat perquè està morint molta gent a l’Hospital i les seves famílies no els poden acompanyar ni acomiadar-se d’ells.
És molt trist!!!
La meva mare ho veu tot, perquè és Ambulància i jo em preocupo molt per ella. `La mare, està en contacte directe amb la gent contagiada i es pot contagiar molt facilment.
Ja portem més de 15 dies que no sortim de casa i els sanitaris fan més de què poden per ajudar-nos.
Nosaltres ens quedem a casa , mirant les notícies i fent deures per internet. l’Escola, els Instituts , les feines dels pares, estan tancades i ningú pot sortir a treballar.
Ara només podem aprofitar per fer cabanes a casa, manualitats, dibuixos, plastilina i jocs amb família.
Només pots sortir al carrer per comprar i treure a passejar el gos , però només a 150 metres de casa i sols una persona . I si surts i no compleixes les normes et poden multar. Però a la Índia si surts al carrer, no et multen, et peguen amb pals d’un metre fins que marxes a casa corrents.
Ara els científics estan buscant la cura , per ajudar-nos.
Esperem que tot això passi molt ràpid i puguem veure’ns ben aviat a l’escola.
