Amb els alumnes del C.Superior que retornen a l’escola després de gairebé tres mesos de confinament, l’escola vol celebrar la diada del MEDIAMBIENT. És per aquest motiu que es duran a terme un seguit d’activitats :
- Visionat de l’audiovisual DONA LA NOTA que el claustre va preparar tot sumant-se a un projecte de país de no ens desdibuixem.
- Lectura del MANIFEST “DONA LA NOTA: ENCARA HI SOM A TEMPS…”
- Visionat de les DIFERENTS ACCIONS que han dut a terme els alumnes que van participar fent petits canvis i desconnectant-se cada dia a les 7 de la tarda de les xarxes.Comentar i parlar sobre els projectes PLÀSTIC que han elaborat els companys.
- Comentar alguns dels temes proposats pel Programa Objectiu 2030
- Anant a l’ hort a recollir materials i deixar-lo a punt pel proper curs.
MANIFEST “DONA LA NOTA: ENCARA HI SOM A TEMPS…”
- Ja no ho recordem… No podem o no volem recordar-ho…Fa tant de temps que vam acabar de pintar el quadre que ja ha passat a formar part de les nostres vides..
- És la Terra… El gran decorat on ens movem, on vivim, on somiem…Fa molts, moltíssims anys que vam acabar de dibuixar-la, de fer-la viure afegint-hi tota una gamma de colors inimaginable…
- I se’ns van acabar les paraules per poder descriure tanta bellesa traçada en blaus de cristall pur, en verds assossegats, en ocres irisats i canviants, en blancs nets i silenciosos..
- Vam anar introduint-hi personatges diferents, en aquesta magnífica obra de teatre: les plantes, els animals, els núvols capriciosos, els vents que fan viatjar tons de llum i de músiques que ens bressolen l’esperit…
- Pluges que ens conviden a la reflexió, focs que ens desperten el respecte cap a la natura… Era una representació inoblidable…
- I vam voler pinzellar els entreactes amb telons pintats de nit i farcits, tanmateix, de la blancor lluent dels estels i d’una lluna canviant…
- Tot era vida, tot era moviment, tot era llum i colors esclatant en un món únic…
- De vegades, però, quan creiem que hem creat una obra perenne i irrepetible, a la qual ja no s’hi pot millorar res, l’oblidem en un calaix i donem per fet que sempre mantindrà la brillantor dels seus pigments originals…
- Malauradament, aquest gran quadre en moviment que hem fet entre tota la humanitat, aquesta funció ininterrompuda, se’ns va anar desdibuixant davant nostre i no hem volgut adonar-nos-en…
- Algú va començar a enfosquir la llum, a empastifar parts de la pintura, a esborrar-ne els tons més vius, a diluir els seus marges…
- I vam deteriorar el sentit d’allò que volíem dibuixar fins a límits insostenibles, perquè vam callar quan ho feien, perquè vam continuar muts quan la natura ens demanava ajuda…
- Perquè calia actuar, que és el que s’ha de fer en qualsevol teatre, i no ho vam fer… Ens vam quedar al camerino confortable del silenci i de la inacció, esperant, només, la nostra breu escena per retornar tot seguit a la protecció de les seves tristes parets pintades de gris…
- Però avui l’esperança està en vosaltres, joves actors i actrius que encara no heu debutat en aquest infinit escenari que ens envolta… Retorneu-hi els colors, la llum i la vida…
- Feu que el nostre estimat Planeta Blau retrobi el seu màgic destí… Volem somiar que encara hi som a temps…!
Gibert d’Artze, 2020