Hola famílies d’infantil!!
Per finalitzar el cicle d’articles d’emocions d’aquest tercer trimestre, us volem parlar de la importància de les emocions dins de l’àmbit familiar.
La família és la primera escola de tot, no només de les emocions. Tant si ho volem com si no, tot el que fem o el que no fem els pares té un impacte en el creixement emocional dels nostres fills. Els forts llaços emocionals entre pares i fills fan que uns i altres puguin aprendre a ser emocionalment intel·ligents amb l’objectiu d’aconseguir viure tots amb més benestar. Els pares som els primers i més importants referents dels nens.“No importa el que els pares i els mestres diuen, sinó el que els pares i els mestres són”, diu Francesco Tonucci.
Si jo vull que el meu fill sigui emocionalment intel·ligent, he de cultivar la meva intel·ligència emocional, perquè les criatures aprenen per modelatge i nosaltres, els pares, som el model. Per això és tan important tenir cura del nostre món emocional com a pares i cada vegada hi ha més famílies que en són conscients.
És per això que avui volem parlar sobre les emocions positives que es donen dins de l’àmbit familiar i que són bàsiques per la salut emocional del nen i per la construcció de la seva personalitat.
La primera i més important de les emocions que es donen entre pares i fills és l’ESTIMACIÓ (enllaç conte) , el nen se sent estimat quan els pares tenen cura d’ell i li mostren afectivitat. L’estimació és una de les necessitats més essencials de l’ésser humà, és tant i així que per créixer físicament i psicològicament necessitem sentir-nos estimats i estimar, i aquest aprenentatge bàsic té el seu origen i desenvolupament en la família, d’on aprendrem a expandir-lo a altres persones. D’aquesta estimació entre pares i fills sorgeix la CONFIANÇA, (enllaç conte) aquesta emoció, de la que es parla poc, és bàsica pel benestar dels nostres fills. Un infant que se sent volgut i apreciat, serà un nen que desenvolupi no sols confiança en els seus pares o cuidadors, sinó que a més tindrà confiança en si mateix, en les seves habilitats i en la vida, i és la forma de neutralitzar les pors. És veritat que en aquesta emoció intervenen també altres variables com la coherència, la seguretat dels pares en ells mateixos… però hem de ser conscients que aquesta emoció és bàsica pel benestar del nen.
També d’aquesta estimació, d’aquest vincle entre pares-fills-germans sorgeixen d’altres emocions positives que seran un aprenentatge bàsic en la vida de la persona com és l’EMPATIA, sentim els sentiments de les persones que estimem, i és a partir d’aquí que aprenem a traslladar als altres aquest emoció. Arran de l’empatia desenvolupem la capacitat de COMPARTIR de la COMPRENSIÓ, l‘AJUDA i la SOLIDARITAT, habilitats socials que són essencials per una bona convivència i una FELICITAT (enllaç cancó) plena.
I com hem parlat d’emocions i valors essencials, us deixo una frase que em va dir un nen (ell ja sap qui és) en la darrera videoconferència, i que va ser la inspiració d’aquest article, us deixo també l’enllaç d’un conte de l’obra mestra EL PETIT PRINCEP (enllaç conte) de la que prové aquesta frase.
” L’ESSENCIAL ÉS INVISIBLE ALS ULLS” 
I com sempre us deixo una sèrie de CONSELLS per a vosaltres pares i mares, per potenciar en els nens emocions positives que repercutiren en el benestar i la FELICITAT dels vostres fills i filles.
Donar mostres d’afecte. Per estimular el creixement i el benestar emocional és imprescindible que les mostres d’afecte siguin càlides i afectuoses i que s’estableixi un contacte físic (carícies, petons, abraçades…). Quan el nen sigui més gran, l’afecte també es pot mostrar mitjançant el llenguatge. Si al nen li falta afecte, pot desenvolupar una personalitat insegura, etc.
Dedicar temps. L’estrès i la falta de temps per dedicar a la família i als nens és un problema actual. És imprescindible compartir el temps amb els fills, jugar amb ells, explicar-los contes, escoltar-los, etc.
Felicitar els nens pels seus esforços i èxits, petits o grans, afecta positivament a l’autoestima i el sentiment de ser capaç d’ assolir fites.
Anticipar al nen el que es farà (per exemple, qui el recollirà a l’escola), li permet preveure mentalment les situacions i li dóna una major seguretat.
Que el nen aprengui que no tot allò que desitja ho pot aconseguir o que per fer-ho ha d’esperar, són lliçons molt valuoses que els pares donen als seus fills quan es frustren en certs desitjos. Això els enforteix com a persones i els prepara per a les inevitables frustracions de la vida.
Ensenyar-los a ser autònoms potenciant les seves capacitats. Els nens per arribar a ser autònoms han de satisfer primer les seves necessitats: rebre afecte i ànims, això els hi dóna la seguretat necessària per explorar el món.
Ser coherents com a persones i com a pares. Ser coherents amb els actes i no només en les paraules.
Els nens necessiten límits que els protegeixin dels riscos externs i a vegades de si mateixos. Amb el creixement i desenvolupament emocional, els límits externs s’interioritzen i ajuden a la persona a autoregular la seva conducta. Tant l’excés com el defecte de límits, ocasionen trastorns.
L’art de ser pares es basa en observar els aspectes personals de cada fill i intentar comprendre les seves necessitats en cada etapa de la seva vida. En definitiva els nens necessiten que els pares siguin afectuosos, que els cuidin físicament i emocionalment, que atenguin les seves preocupacions intentant comprendre’ls, oferint-los un entorn segur i uns límits i pautes educatives coherents.
