Hola famílies,
Mentre duri aquest temps de quedar-nos a casa, us faig una proposta de treball sobre les emocions. Cada dilluns podem seguir la dinàmica que avui us proposo per treballar diferents emocions.
Aquesta setmana començarem per les pors, crec que en la situació que ens trobem és més necessari que mai fer-ho.
PRIMERA PART DE LA DINÀMICA
D’entrada visualitzarem el conte: PIPO, EL MUSSOL PORUC de Carmen Parets, pot servir també algun que tingueu a casa sobre el tema de la por. El conte serà el preludi per establir una conversa amb el nen/a deixant l’espai perquè expressi el que sent (exemple de preguntes que podem fer dins de la conversa: I a tu que et fa por? Què fas quan tens por? Així et marxa la por? Què t’agradaria o que necessites que fem nosaltres per ajudar-te quan tens por?…).
Només el fet de manifestar les pors, de sentir-nos escoltats, compresos, recolzats, ens ajuda a superar-les, a més es poden cercar solucions concretes per resoldre el problema: deixar una llum encesa a la nit, acompanyar-los a l’inici a fer allò que els hi fa por…
SEGONA PART DINÀMICA
Podem també crear un racó de joc simbòlic, com ja us vaig suggerir: amb disfresses, titelles (que poden crear nosaltres amb mitjons vells, dibuixos amb un pal…) playmobil, ninos. Llavors podem crear petites escenificacions, en aquest cas ens pot servir la llegenda de Sant Jordi: El drac es pot dir coronavirus, el Sant Jordi pot ser la nena o el nen, i en comptes de la llança, l’eina que ens ajudarà a vèncer serà el sabó i estar a casa, així el Sant Jordi conjuntament amb el poble vencerà al drac invisible. Podem deixar volar la imaginació i us podeu inventar la història que vulgueu relacionada amb la por, o escenificar el conte que hem explicat. També i al respecte us deixo el següent enllaç: Com explicar als infants els motius de l’aïllament a través del conte: Coronavirus per a nens i nenes
OPCIONAL
Potser hi ha nens/es que diuen que no tenen por de res, llavors els hi anirà bé el conte: EN JOAN SENSE POR, per fer-los entendre que la por no és cap debilitat, és una eina per detectar possibles perills i cercar solucions, si no ho fem i neguem la por o l’amaguem, se’ns quedarà dins limitant-nos i generant inseguretats.
TERCERA PART
Hem de saber que les emocions negatives, que tenen la seva funció, es contraresten potenciant les positives, en aquest cas: LA CONFIANÇA: confiar en les persones que t’estimen, en la vida i en un mateix. És per això que us proposo que els hi llegiu o visioneu aquests contes: Endevina com t’estimo, Mama meravella, T’estimo papa, el meu papa és el millor, ETS ÚNICA BERTA! o qualsevol que tingueu sobre l’autoestima i l’estimació pares-fills-avis. Amb el conte seguirem la mateixa dinàmica que a l’inici, conversa amb preguntes com: per qui et sents estimat? Què et fa sentir confiat i protegit? Què t’agrada de tu?, Què has après? Què saps fer ja?…
Nosaltres, pares, avis, tiets, mestres, són les persones en les quals ells poden confiar, som els seus models, llavors necessiten veure’ns segurs, optimistes, amb confiança, alhora que receptius i empàtics amb les seves pors, els hi podem fer veure que quan nosaltres érem petits també teníem, i encara ara, i que hem fet, o fem per resoldre-les.
QUARTA PART
No us oblideu que els nens i nenes facin molts dibuixos dels moments de felicitat, escrivint el que senten, amb la vostra ajuda.
Posem sempre la visió, especialment en aquest temps sobre el que fem i tenim que ens dóna felicitat: cuinar amb el papa, ballar amb la mare, que ens facin una abraçada, un massatge, jugar a la banyera, mirar el cel…, els petits i grans moments que gaudim a la llar i que aquests dies estem recuperant.
Una abraçada molt forta!! Fins la propera!
#joemquedoacasa
