Aquí prenen valor la necessitat del moviment lliure en els infants i la importància del joc lliure. (Emmy Pikler).
Cal destacar la importància del l’infant d’expressar-se, amb autonomia i llibertat, amb el moviment per sentir-se i ser feliç.
La Psicomotricitat vivencial: es basa fonamentalment en la vivència del propi infant en relació amb el seu cos, a l’espai, al seu entorn, etc. No es proposen activivitats i l’adult intervé poc (no talla l’expressivitat, creativitat ni espontaneïtat de cadascú). El/la nen/nena actua amb llibertat i autonomia segons les seves necessitats. Abasta el pla motor, afectiu, social i cognitiu.
L’infant a psicomotricitat es mostra tal i com és i el rol de l’adult és de guia, d’acompanyament emocional aportant límits clars i respectuosos d’acord amb les característiques psicoevolutives del/ de la nen/a, afavorint un clima acollidor i segur. La Psicomotricista ha d’estar sempre present i disponible, només intervenint si cal, respectant espais de joc i els espais vitals de cadascú.
El dispositiu de la sessió consta de diferents parts: ritual d’entrada (rotllana), fase de joc motor (descàrrega), fase de joc simbòlic (joc sensorio-motor), fase de relaxació (Ex. massatges), fase de representació (representació gràfica del què s’ha fet, a què s’ha jugat). Fer el pas de la vivència motriu (el cos) a la part cognitiva, abstracció (la ment): fer construccions amb fustetes o dibuix del què s’ha fet. I, finalment, el ritual de sortida (recollida de material i breu posta en comú). (Bernard Aucouturier).
L’objectiu principal és: Gaudir plenament de la sessió. Només si hi ha gaudi, hi haurà progrés i per a què això sigui possible la figura de la Psicomotricista és qui proporciona aquesta segurització al nen/a, comprenent i atenent a cada infant des del respecte perquè pugui ser qui és.
Ens aquests links trobareu el recull de fotos del curs. On cada gest, cada moviment, cada joc i expressió prenen sentit.
