La tardor és una estació màgica: els arbres acoloreixen els camins de vermell, taronja i groc, l’aire és fresc, però agradable i tot sembla transformar-se. Aquest any, novament, ens hem aixecat carregats d’energia i ganes de jugar.
Celebrem la tardor fent tallers per decorar l’escola, esmorzant plegats la fruita del temps que compartim i dansant al pati de l’escola acompanyats de les famílies.
I per acabar la festa, el dia bé ho mereixia: el parc de les magdalenes, o dels tobogans, el parc dels contes, el de la caseta de xocolata de Hansel i Gretel…
Aquesta és una excursió diferent: anem tots els nens i nenes de l’escola junts. Totes i tots! Totes les mestres i els mestres del col·legi. El mestre d’educació física, la de música, la directora, la d’anglès, tots els especialistes i els tutors i tutores. Tothom vestit de groc i al damunt del bus. Uns busos, per cert, nous i moderns que semblaven màquines del futur per dintre.
Una ocasió única per compartir esmorzar, dinar, jocs i alguna caiguda amb els germans o els amics d’altres cursos.
Quan vam arribar al parc, tothom es va escampar cap als seus jocs preferits. Els més valents van anar directe als gronxadors gegants, mentre que d’altres van optar pel tobogan serpentejant, que feia riure només de mirar-lo. També hi havia un circuit d’equilibri musical i més d’un es va sentir com un autèntic aventurer travessant ponts i plataformes. Després estan els addictes de la pilota i el futbol. Aquests no perden ocasió de barallar-se en una pista que fins i tot té porteries. Sempre es fa imprescindible la figura de l’àrbitre o d’un mestre que deixi clares les normes del joc. Si és així, hores i hores perseguint una esfera per xutar-la amb els peus…
Després d’una bona estona jugant, vam fer una pausa per dinar. Ens vam asseure tots plegats en rotllanes. L’ambient era tranquil i agradable, perfecte per compartir macarrons, carn arrebossada, truita de patates, entrepans, històries i rialles.
Abans de tornar a l’escola, però, les fotos de rigor. Sempre hi ha qui arronsa el nas perquè ara estàvem jugant superbé i la foto ens trenca el ritme, però cal deixar per la posteritat la instantània oportuna.
La sortida al parc va ser molt més que una estona de joc; va ser una oportunitat per gaudir de la natura, conviure amb els companys i companyes i descobrir la bellesa de la tardor. Una experiència senzilla, però especial, d’aquelles que recordarem amb un somriure.
Esperem que el proper curs, aquesta benvinguda a la tardor, sigui igual de divertida i que els que manen ens donin una mica més de temps per jugar, aquest parc no te l’acabes ni en un dia.
Comentaris recents