El mes passat els alumnes de cicle superior vam fer un teatre de titelles el qual haviem d’escriure nosaltres i que el conte tingues un missatge ocult. Nosaltres el Josep i la Montse hem decidit que el nostre missatge ocult seria el divorci ja que és un tema que passa molt i sobretot quan tens fills ja que ho passen molt malament. Aquí teniu el diàleg de la nostra obra:
-Narrador: Jo quan era petita ho passava malament, sí! però la vida segueix i no es pot tirar endarrere per evitar una cosa. Deixeu que us ho expliqui. Era petita i els meus pares no es portaven molt bé…
-Mare: Ja n´hi ha prou Ramón, sempre igual, sempre arribant tard!
-Pare: Joana a mi tú no em manes! faig el que vull, com si em vull divorciar!!!
-Mare: Doncs jo ho faré!!!
-Filla: No us baralleu papa , mama!!!
-Narrador: Des del dia següent no els vaig tornar a veure més junts. Jo plorava.
-Filla: (plorant) Per què m`ha tocat a mi? Per què no a la meva amiga!!!
-Narrador: De petita no estava gaire agust amb el meu padrastre perquè era el meu mestre de mates i aquest mestre era estrany.
-Filla: La vida segueix no puc estar sempre disgustada.
-Narrador: La veritat és que ara estic molt contenta del meu padrastre i la meva madrastra.
-Mare: I jo !
-Pare: Jo també
– Filla : La vida segueix
FI
BEEE