OBRA DE TEATRE: CLARA QUÈ ET PASSA?

SOM L’OLGA I ROBERT, AQUESTES 2 SETMANES PASSADES HEM PREPARAT DIFERENTS TEATRES,  CADA TEATRE ENS DONA UNA LLIÇÓ DE  VIDA QUE HEM D’APENDRE, AIXÍ QUE DISFRUTEU DE L`OBRA.

PRIMER ACTE

És de nit, tinc la finestra oberta ja que fa moltíssima calor. Estic al llit estesa com una tovallola a l’herba, en aquest moment no sé el que sento:

Potser calor?

Tristesa?

Ràbia?

Ganes de plorar però també  de riure. Des que em van començar a fer bullying ja no se què pensar ni tant sols perquè estic aquí en aquest món tant injust.

-Clara a sopar!!! Sento com crida la mare del menjador.

No vull que em veiguin tan trista així que fico l’escusa de què tinc mal de panxa i no vull fer res més que dormir.

SEGON ACTE

DESPRÉS D’UNA LLARGA NIT PLORANT ES FA DE DIA. LA CLARA ÉS LA PRIMERA AMB AIXECAR-SE, DUTXAR-SE, ESMORZAR I ABANS DE LES 8 PODER ESTAR A L’INSTI SENSE CAP FALTA.

-Eii Clara em pensava que no vindries ja saps perquè t’ho dic després d’haver-nos pegat segurament tens por d’anar a parlar amb la senyoreta i explicar-li perquè ho has fet.

-L’Alex em mira amb cara de volguem fer-me mal, ara tinc que anar al despatx i explicar-li a la senyoreta perquè ho he fet encara que ha sigut tot el contrari, és a dir, són ells qui m’han fet mal, però no em penso xivar tinc por!!!

Després d`estar tot un pati castigada, la colla de l’Àlex es dirigeix i em diuen:

-Hahaha pobreta.

-Que idiota!! la pobra castigada per no fer res.

-És té que ser tontooooooooooooo!!!!

Per sort han marxat i no m’ha caigut la llàgrima.

Passen els dies, els pares de la Clara estan molt amoïnats i no saben com reaccionar.

-Clara carinyet…podem…parlar…en…tu?-sento com em diu el pare des de la porta de l’habitació.

Com que no els contesto acaben entrant.

-Què et passa vida meva?, la senyoreta ens ha dit que cada dia estàs més trista i que insultes, pegues i deixes sols a la colla de l’Àlex.-em diu la mare amb un to plorós, però a la vegada seriós.

No ho puc evitar i començo a plorar com si m’estiguessin enclavant punyals al cor.

Després d’haver-ho contat als pares, decideixen parlar amb els altres pares i dir-los que controlin als seus fills i, a més a més, els hi va caure una denuncia.

A la nova escola la Clara va conéixer un nou nen i…………… NOVIETS!

2 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>