Avui dia 19 de juny, les àligues i els dracs de P5 han representat per a més de dos-cents infants i mestres – acreditats amb l’ exclusiva entrada oficial a l’ acte- el seu espectacle RODOLINARI, un divertimento de petit format -dolcet i refrescant- inspirat en el llibre  original i homònim que els mateixos infants han creat a partir dels seus rodolins personals…. Com es cuina un espectacle de rodolins? Com totes les bones receptes!  Amb els millors ingredients: unes 24 àligues eixerides, sengles dracs entremaliats, una bona cullerada d’il·lusió, dos pessics de paciència, tres tasses d’entusiasme i quatre unces de dedicació! Tot ben assaonat  amb un bri de sort!  Aquest aperitiu musical ha estat assajat a la cuina de la classe, macerat des de l’àmbit artístic amb l’aplicació web INCREDIBOX, bo i practicant la posada en escena i l’enregistrament de la base sonora en àudio per poder-lo assaborir amb plaer… Un públic ben animat ha aplaudit amb entusiasme els petits artistes que han celebrat el seu èxit amb alegria compartida … RODOLINARI, per gaudir-lo a pleret!!

Compartim amb vosaltres la gravació en MP3 i també el vídeo i les imatges dels moments viscuts.

Qui no recorda el plaer d´enfangar-se i fer pastetes al pati de l’ escola  després d’ una jornada de pluja? la terra toveta, suau i  temptadora que convida a jugar, a explorar i a crear tot despertant sensacions que venen de molt endins… Només  dues mans, imaginació i tècnica ens han fet falta per crear figuretes de fang recordant el mestratge de la Teresa Riba i confiant plenament en la saviesa de les  nostres mans expertes, hem gaudit molt  modelant unes figures ben expressives -que sabem fràgils i efímeres- que duraran un sospir sense coure al forn, però que ens han donat  la satisfacció de donar ales a la nostra creativitat.

Caminant per Igualada veiem figures molt quietes de rostres ben vius que que ens miren i ens demanen que ens hi apropem; de tonalitats ocres i negres, les trobem assegudes en un banc reposant i  convidant-nos a seure al seu costat o voltejant una esfera d’on brolla l’aigua; … ens són familiars i amables i vesteixen la ciutat d’una identitat que li és pròpia; Són les escultures de l’artista igualadina Teresa Riba, que avui hem tingut l’honor de tenir a l’ escola.

A les acaballes de P5, Àligues i Dracs hem provat de fer d’escultors, –i què fan els escultors? preguntem les mestres- i els infants, que són molt llargs diuen: -escolten!!!– Certament, escolten però més amb la mirada que amb les orelles fines  i dibuixen modelant el fang amorosament  amb mans sàvies i expertes, les emocions més pregones que l’ànima ens  retorna  com un mirall i ens permeten escoltar-les també amb el cor…!

Aquesta tarda amb Teresa Riba ha estat un regal i una oportunitat per desvetllar la sensibilitat artística dels escoltadors de mans petites que són els infants, ells i nosaltres -ben segur- la tindrem ben present.

Tants caps tants barrets…i a cadascú la seva cara! a P5 –que ja sóm molt grans– aprenem a conèixer encara més  la nostra cara: com són els ulls -i la nineta- els llavis que riuen o estan seriosos, nassets petits i pestanyes ben llargues….el mirall i les mans en bona companyia fan la resta per definir i modelar la part més expressiva del nostre cos; llàstima que aquest fang tant  blanc-traïdor- s’ asseca ben ràpid i poc podem fer modificacions…. Esperem que ben aviat, uns retocs de pintura i colorets a les galtes facin aquestes semi-escultures ben vives i divertides!

Rodolint-rodolant!  A P5 ens estem engrescant molt amb el treball dels rodolins, és tot un projecte que preparem Àligues i Dracs i ens permet afinar molt l’oïda i jugar fent rimes…en tenim per donar i per vendre, i estem preparant un show-sorpresa pels nostres companys d’Infantil i d’Inicial;  de moment, els anem dibuixant per anar escalfant motors mentre fixem la data del dia D….  rodolint-rodolant!

Les àligues ja som molt expertes en taurons, i aquests últims dies de trimestre, mentre anem acabant feines, passem molt bones estones jugant al joc del destí dels taurons, és molt fàcil! cadascú és una espècie de tauró i els daus decideixen si pot créixer, si el pesquen -si el pescador li perdona la vida o no- si menja foques i tortugues i es fa gran, o bé el cacen i queda fora de joc per sempre més…en perill d’ extinció! Quina alegria, però, aconseguir arribar a gran…SALVE!

Com s´ha fet esperar aquest primer dimarts d’abril..! Les àligues teníem un acte importantíssim al calendari: visitar el centre CRAM ubicat a la platja d’El Prat, amb la intenció de  fer-nos encara més experts –si és possible– en taurons, el projecte que ens té tan engrescats…  Hem arribat amb nervis i un foradet de gana i ben animats -més que  el dia, que es mostrava rúfol i ventós, amb un solet de primavera espantada- Asseguts de cara a mar hem esmorzat a la platja tot frisant per terrejar, bo i practicant l’esport de plegar pedretes i petxines de cors i de llunes….  Onades esverades ens han rebut sorrudes i  ens han mullat els peus que les reptaven. I al CRAM, tot de gent i tot orelles! hem fet la visita i els jocs amb la Helena, que ens ha felicitat per tot el què sabem i perquè hem demostrat que són molt grans i ens sabem portar com toca!! Hem après almenys un parell de  coses que no oblidarem mai: hem de tenir cura de tots els éssers vius que habiten la mare Terra, i està a les nostres mans aturar la casera ferotge d’espècies en perill d’extinció – dissortadament moltes espècies de taurons- que buiden els mars de vida; i que no ens podem permetre contaminar el mar amb deixalles i plàstics que intoxiquen i maten els animals marins,  com algunes tortugues que hem pogut conèixer, que han estat a punt de morir i potser no tindran mai més una vida digna…! Entre la trista realitat i  l’esperança de fer-nos forts i valents defensors de la natura -que també és casa nostra- hem passat una bona estona rient i jugant, amb el goig de saber-nos units i feliços, plens de força i plens de vida!

Les àligues, –altrament dites taurons en aquestes alçades de curs- ja tenim ganes d’ anar veient com va prenent forma el nostre àlbum de taurons, diguem-ne que estem una mica impacients per veure com seran de ferotges…avui els hi  hem pintat el ventre i les brànquies, per ara estan desdentegats, però ja fan cara de murris! vés que no ens facin un bon ensurt!

Com ens agraden les flors! camí de l’ escola, matinet o de tardes les veuiem acolorint el vert dels vorals del camí, blanques, grogues i liloses, sembla que ens cridin: -vine i agafa´m!! – i no ens en sabem estar…i les portem a classe on les espera un potet de vidre amb aigua i molts ulls per mirar; les flors són botonets de primavera, fràgils i efímeres,  però tant boniques!  Avui a plàstica n’ hem pintat: narcisos de primavera, grocs i radiants com el sol descarat que ens espia per la finestra…! botonets de primavera fets per manetes d’ infant, mireu-los!

Dijous dia de júpiter...i de plàstica a ca les àligues! Ja fa dies que frisàvem per pintar els taurons que estem preparant amb tota la informació que anem aprenent; per fi avui hem pintat la seva pell rugosa i aspra de paper de vidre… cadascú triava si el volia més claret, més fosc… i entre tant, anàvem fent temps treballant  en uns grafismes ben vistosos. El problema ha vingut a l’hora d’aparcar vint-i quatre taurons tots junts sense que es toquin…talment una tauronada! Hores després, ja  a la tarda havent dinat hem tingut un miratge: aquells taurons adormits -rígids i estirats com bacallans- s’han espolsat la mandra i aletes enlaire, semblava que anaven cobrant vida així que s’assecaven…quin espectacle!..certament una tauronada!