Avui dia 19 de juny, les àligues i els dracs de P5 han representat per a més de dos-cents infants i mestres – acreditats amb l’ exclusiva entrada oficial a l’ acte- el seu espectacle RODOLINARI, un divertimento de petit format -dolcet i refrescant- inspirat en el llibre  original i homònim que els mateixos infants […]

Qui no recorda el plaer d´enfangar-se i fer pastetes al pati de l’ escola  després d’ una jornada de pluja? la terra toveta, suau i  temptadora que convida a jugar, a explorar i a crear tot despertant sensacions que venen de molt endins… Només  dues mans, imaginació i tècnica ens han fet falta per crear

Caminant per Igualada veiem figures molt quietes de rostres ben vius que que ens miren i ens demanen que ens hi apropem; de tonalitats ocres i negres, les trobem assegudes en un banc reposant i  convidant-nos a seure al seu costat o voltejant una esfera d’on brolla l’aigua; … ens són familiars i amables i vesteixen

Tants caps tants barrets…i a cadascú la seva cara! a P5 –que ja sóm molt grans– aprenem a conèixer encara més  la nostra cara: com són els ulls -i la nineta- els llavis que riuen o estan seriosos, nassets petits i pestanyes ben llargues….el mirall i les mans en bona companyia fan la resta per

Rodolint-rodolant!  A P5 ens estem engrescant molt amb el treball dels rodolins, és tot un projecte que preparem Àligues i Dracs i ens permet afinar molt l’oïda i jugar fent rimes…en tenim per donar i per vendre, i estem preparant un show-sorpresa pels nostres companys d’Infantil i d’Inicial;  de moment, els anem dibuixant per anar

Les àligues ja som molt expertes en taurons, i aquests últims dies de trimestre, mentre anem acabant feines, passem molt bones estones jugant al joc del destí dels taurons, és molt fàcil! cadascú és una espècie de tauró i els daus decideixen si pot créixer, si el pesquen -si el pescador li perdona la vida

Com s´ha fet esperar aquest primer dimarts d’abril..! Les àligues teníem un acte importantíssim al calendari: visitar el centre CRAM ubicat a la platja d’El Prat, amb la intenció de  fer-nos encara més experts –si és possible– en taurons, el projecte que ens té tan engrescats…  Hem arribat amb nervis i un foradet de gana

Les àligues, –altrament dites taurons en aquestes alçades de curs- ja tenim ganes d’ anar veient com va prenent forma el nostre àlbum de taurons, diguem-ne que estem una mica impacients per veure com seran de ferotges…avui els hi  hem pintat el ventre i les brànquies, per ara estan desdentegats, però ja fan cara de

Com ens agraden les flors! camí de l’ escola, matinet o de tardes les veuiem acolorint el vert dels vorals del camí, blanques, grogues i liloses, sembla que ens cridin: -vine i agafa´m!! – i no ens en sabem estar…i les portem a classe on les espera un potet de vidre amb aigua i molts

Dijous dia de júpiter…i de plàstica a ca les àligues! Ja fa dies que frisàvem per pintar els taurons que estem preparant amb tota la informació que anem aprenent; per fi avui hem pintat la seva pell rugosa i aspra de paper de vidre… cadascú triava si el volia més claret, més fosc… i entre