Cada matí fem les rutines, ens diem bon dia, mirem quin temps fa, confegim la data… i des de ja fa uns mesos que cada dia un nen o una nena per ordre, però que li vingui de gust, pot sortir a la pissarra a escriure la data ell/a sol, amb l’ajuda dels seus companys/es.

Al llarg dels trimestres n’hem après molt, i mireu que bé que ho fem!

“-Nos pasamos la infancia contando piedras, plantas, dedos…” reciten els Rufus com un matemàtic-mantra  … La cosa va anar així: unes siluetes de cartrons reciclats van anar prenent cos i estructura gràcies a la màgia dels números,  van ser 2 ulls per veure-hi bé, 2 orelles per sentir. 1a boca per parlar, 2 mans per abraçar i 10 dits per comptar.; van ser l’ excusa per pesar-nos, mesurar-nos, ordenar-nos, per comptar aniversaris, adreces, telèfons i números preferits; van ser estones de perruqueria, de tiquets de supermercat,  de  gallines ponicanes de posar números a les sabates, al cor i al pinyol que és la família, i sí, ens vam passar dies i  estones comptant els dits i les dents… a l’ escola els amics ...y en el mar las olas” -com deixà escrit el poeta Pablo Neruda

Quan vam saber la nova data del cros vam pujar a la pista i vam aprofitar per entrenar una mica i estar ben en forma pel dia de la cursa. Així doncs, després de fer uns bons estiraments per escalfar vam començar a córrer per poder-nos entrenar una mica millor.

Bàsquet, rugby, hoquei i futbol són els esports que hem anat practicant. Així doncs, amb grupets ens hem pogut jugar una estona amb aquests esports i començar-los a conèixer una mica més.