Un any més, per celebrar la diada de Sant Jordi a l’escola, hem pogut gaudir dels contes i petites històries que ens han explicat avis, àvies, i d’altres familiars que han volgut compartir aquesta bonica jornada amb nosaltres. Moltes gràcies a tots i totes per fer-ho possible!
Al finalitzar, alguns nens i nenes de 3r ens han fet una ballada de sardanes.
Us deixem un recull d’imatges.
Avui al matí hem visitat el lloc de treball del Sergi, el pare de la Núria de la nostra classe. Ens ha explicat i hem pogut veure què es ven en un centre de jardineria i reforçar tot allò que que havíem après a classe. A més a més de veure les plantes d’interior i exterior també ens hem embrutat una mica… i es que hem pogut plantar llavors de gespa en un test amb una cara, i amb una setmana podrem veure com li comencen a sortir els cabells!!! Per acabar ens ha convidat a esmorzar pa amb xocolata i xino-xano hem anat tornant cap a l’escola.
Els avis de la Berta i la Queralt tenen tortugues a casa i tenien moltes ganes d’ensenyar-les a tots els companys de la classe.
Vàrem organitzar una tarda ben entretinguda on no hi podien faltar les veritables protagonistes, les tortugues!.
Ens van explicar una mica què mengen, què els agrada… les vam poder veure, tocar, i dóna’ls-hi de menjar!
Tots estàvem molt entusiasmats amb aquests animalons tant simpàtics!
Ja hem tornat de les vacances de pasqua i Sant Jordi s’acosta! Estem immersos en la llegenda, fem teatre com si fóssim cavallers, dracs i princeses, dibuixem els personatges, llegim diferents versions del conte, els avis i les àvies de l’escola vindran a explicar-nos contes a la fresca, també estem fent una manualitat d’un drac i a més a més participarem en el Jocs Florals de l’escola. A la classe de música també cantem i ballem cançons d’aquesta temàtica, aquí us posem els enllaços per a què pugueu escoltar les cançons que estem aprenent:
El primer dijous d’ abril, sota un sol primaveral, les dues classes de P4 vam fer una sortida al gran teatre del Liceu de Barcelona, i vam quedar molt enlluernats: visitàvem un palau de debó –“com el de la Bella i la bèstia”, va dir la Jana….l’ entrada majestuosa, l’ escala monumental, els miralls i les làmpades, la gran rosassa del sostre de platea,-que tot ell semblava un mandala de luxe.-…..tot plegat feia pensar en un edifici molt impressionant….hi anàvem a veure l’ obra de teatre dansat “Els músics de Bremen”, vam riure molt amb les aventures i les pallassades del ruc. Després de l’ espectacle, vam pujar a l’ autocar per anar a dinar al parc de l’ Escorxador, dit també de Joan Miró. Vam gaudir d’ un dia molt primaveral i havent dinat vam jugar una bona estona pel parc fins al moment de visitar una de les escultures més emblemàtiques de l’ artista, a qui hem anat coneixent a traves de les seves obres, en les estones de tallers i de plàstica; certament, la “Dona i ocell” ens va sorprendre, era molt i molt gran…. molt més que els gegants d’ Igualada!, però malauradament no ens hi vam poder acostar perquè uns operaris del parc n’ havien privat l’ accés, per obres….. Un cop ja dalt de l’ autocar, cansats i amarats del dia, vam veurenovament l’ escultura en la seva enorme magnitud, i ens va semblar entreveure com l’ ocell ens emplaçava a visitar-lo de bell nou, tot picant-nos l’ ullet, ….un altre dia de primavera!
Ja fa dues setmanes que hem començat activitat nova a tallers. Aquesta vegada estem treballant els imants: d’on surten, perquè s’enganxen a uns lloc i d’altres no? de que estan fets… Aprenem també paraules noves, com atraure i repel·lir, i anem per tota l’escola comprovant el seu efecte.
Aquí podreu anar trobant, més endavant, les dues sessions que falten per fer.
Penúltim dia de cole, dijous a la tarda toca rentar mans, preparar els ingredients i decorar el pa de pessic necessari per divendres 7 menjar-nos la mona per esmorzar.
Melmelada de maduixa, crema de xocolata, Lacasitos, ouets de xocolata i plomes. Ben impacients hem esperat el nostre torn per contribuir en aquesta tasca tan dolça. Ha costat molt no posar els ditets a la mona, perquè feia tan bona pinta… Però de segur que quan toqui menjar-la no en deixarem ni un bocinet.
