HISTÒRIES DE COPONS

Aquest dimarts, en Quildo Serrano, en Josep Riera, Mª. Àngels Balcells, en Josep Lliró, la Teresa Bertrán, l’Antònia Duocastella i la Glòria Fustero de Copons ens han visitat per explicar-nos com era la vida quan ells i elles eren petits i petites, quines diferències hi ha respecte al nostre temps, i per compartir algunes anècdotes sobre els traginers.

A Copons, la vinya va ser molt important fins que, al voltant de 1880, va arribar la plaga de la fil·loxera, un insecte que en només dos anys va acabar amb tots els ceps. Ens han parlat de la portadora, una mena de cabàs que servia per portar el raïm des de la vinya fins al carro, i dels “somelers”, uns troncs llargs que s’utilitzaven per agafar la portadora i facilitar el seu transport. També ens han ensenyat una eina per tallar el raïm anomenada falçó.

Ara sabem que, antigament, quan a Copons hi havia uns 700 habitants, hi havia tres forns, tres botigues, tres barbers i una perruqueria. El poble també comptava amb dos cinemes, una presó als baixos de l’antiga escola i un recader, una persona que es dedicava a repartir les coses pel poble.

La Teresa ens ha explicat que abans només hi havia un telèfon, situat a Cal Vila que feia funció de centraleta. Allà, una persona, l’operadora, era l’encarregada de connectar i desconnectar els cables per establir les comunicacions.

Però, per tenir telèfon, era imprescindible que arribés l’electricitat. Va ser en Pere Palomas, que va marxar a Amèrica, va fer molts diners, va tornar a Copons i va construir la fàbrica de ciment. Va ser gràcies a ell que es va portar l’electricitat al poble, i així es va poder instal·lar el telèfon.

Un cop acabada la trobada, hem compartit un esmorzar conjunt amb els més grans i els més petits del poble.