Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a l’Annabel Teixidó, docent recentment jubilada de l’Escola Agrària del Pirineu.
La història de l’Annabel a l’Escola Agrària del Pirineu va començar fa 40 anys, on s’ha jubilat aquest any. L’Annabel ha estat professora, cap d’estudis, directora i tutora del centre, i ha col·laborat en l’elaboració de materials per a la formació a distància realitzant tasques d’edició online, tractament didàctic del material i edició de manuals. A més, des de l’any 2009 ha format part de l’equip de producció del Dossier Tècnic del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Anteriorment, i mentre estudiava, l’Annabel havia fet classes particulars, classes de matemàtiques i física a una escola de formació professional privada i havia col·laborat amb una empresa de reg en càlculs i treballs topogràfics.
Avui la coneixem una mica millor en aquesta entrevista!
Foto: CAVALGART
- Què és el que més t’ha agradat de la teva feina, al llarg de tots aquests anys?
El que més m’ha agradat de la meva feina ha estat compartir la meva activitat professional amb uns companys i companyes excel·lents, tant de l’escola com d’altres centres, en un lloc de treball dedicat principalment a la docència però amb molta diversificació de tasques. He après molt al seu costat.
- Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?
Les Escoles Agràries són imprescindibles per al sector primari i per al món rural.
- Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?
Si parles d’èxit en les Escoles Agràries estaríem parlant d’escoles referents per al sector, conegudes i reconegudes.
- Després de molts anys amb nosaltres, aquest mes has deixat les Escoles Agràries per encarar una nova etapa: la jubilació. Què és el que més valores de tots aquests anys? I com creus que ha evolucionat la formació agrària?
Valoro l’oportunitat d’haver pogut desenvolupar moltes tasques al voltant de l’educació, que és la meva passió, i de l’agricultura, la ramaderia i el medi ambient.
Quant a la formació agrària, amb el pas dels anys s’han obert un gran ventall de possibilitats d’activitat i formació diferents de la producció agrària. A més, s’ha tecnificat molt el sector, s’han introduït les tecnologies de la informació ara ja imprescindibles. El punt de vista dels agricultors i ramaders és més tècnic i de gestió. L’agricultura és ara més sostenible i la conservació del medi i la lluita contra el canvi climàtic són cada vegada més importants. Els pagesos en són molt conscients.
- Durant aquests anys també has col·laborat en l’elaboració dels Dossiers Tècnics que publica Ruralcat. Quines eren les teves funcions en aquest àmbit?
La meva tasca principal era establir el lligam amb entre els autors i coordinadors dels dossiers amb el dissenyador i la maquetació, revisar els articles, el material fotogràfic, etc. També aportar idees per als mateixos dossiers tècnics.
Els dossiers m’han donat l’oportunitat de posar-me al dia de les activitats del sector, de les investigacions i de les noves tendències. També de conèixer molta gent que treballa, d’una manera o altra per al sector en molts i diferents àmbits.
Al darrere dels dossiers tècnics hi ha un bon equip, del qual he tingut la sort de formar-ne part.
- Explica’ns una anècdota que hagis viscut a l’escola que pugui servir de consell per a la resta de docents.
Crec que, al final, la meva aportació a l’escola ha estat molt senzilla: col·laborem a fer persones millors i només això ja és prou important.
Personalment, la meva gran satisfacció ha estat trobar-me amb antics alumnes que m’han donat les gràcies per tot allò que havia fet per ells. Veure que els he ajudat, d’alguna manera, a millorar les seves vides o a acomplir algun somni que creien impossible és molt gratificant.
- I en el teu temps lliure… Quines són les teves aficions?
Soc viatgera, gran lectora, m’agrada el cinema… i els idiomes. Dedicaré algunes hores a millorar l’alemany. I, qui sap? No puc abandonar la formació i potser faci algun voluntariat relacionat amb la divulgació científica.
- Quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no pot faltar mai al rebost de casa teva?
Tots són boníssims! Hi ha una gran quantitat d’esforç i dedicació darrere dels productes que s’elaboren. Em decideixo per un producte dolç: la mel de l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners.
- Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
No soc bona recomanant res ni la persona més adequada per fer-ho. Pràcticament, no escolto música i els llibres… És una cosa molt personal de cadascú. Qualsevol que us faci passar una bona estona. Ah! Un comentari: es pot deixar a mig llegir un llibre si no us enganxa!
- Si vols afegir alguna cosa més que no haguem parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació!
Les Escoles Agràries són les grans desconegudes del Departament. Tenim una imatge que crec que no es correspon amb la realitat. Cal fer pedagogia dins del DACC, donar a conèixer la nostra feina, les dificultats que tenen les escoles i que s’entengui la importància de les nostres activitats.
