Avui “Els dimarts sumen!“ va de tradició i passió castellera!
Els castells són molt més que torres humanes: són símbols vius de cohesió, esforç i identitat col·lectiva. A Valls, al segle XVIII, van començar a alçar-se les primeres figures que desafiaven la gravetat i la por, i durant el segle XIX les colles vallenques van arribar a construir castells de nou pisos, demostrant un domini extraordinari de coordinació, força i equilibri.
Cada diada és un acte d’altruisme i confiança: cada mà que sosté, cada peu que puja, forma part d’una coreografia perfecta on la vida del grup pesa més que la individual. Tot i els períodes de davallada i els obstacles socials, a partir dels anys 60 els castells van renéixer amb energia nova, consolidant valors de cooperació, solidaritat i passió compartida. Els anys 80 i 90 van marcar fites tècniques sense precedents, amb castells de gamma extra i de deu pisos, i la seva presència als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 els va projectar com a símbol internacional de cultura i excel·lència. Avui, amb el reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, els castells continuen emocionant i inspirant: cada diada recorda que l’esforç col·lectiu, la valentia i la confiança mútua poden elevar-nos més enllà del que sembla possible.
