L’alumnat i el professorat de COMPETIC del CFA Salvador Dalí vam visitar el Barcelona Supercomputing Center, ubicat dins d’una antiga església de la Universitat Politècnica de Catalunya. Una experiència impactant que ens va fer reflexionar sobre el poder dels superordinadors, la intel·ligència artificial i els límits (o la falta d’ells) de la tecnologia.
El passat dia 22 d’abril els alumnes i els mestres de COMPETIC vàrem anar a visitar el Barcelona Supercomputing Center, a la Universitat de Barcelona. Va ser una flipada veure tot l’enrenou que hi ha muntat. Havia sentit a parlar d’ordinadors quàntics però mai li vaig donar la importància real que té. Aquest superordinador és una mica esgarrifador: 11.500 bilions d’operacions per segon! Una brutalitat! Segons la llei de Moore, cada 2 anys un dispositiu electrònic dobla la seva capacitat de memòria en el mateix espai físic. Crec que això ajudarà a que la IA arribi aquí molt abans del que em pensava.
Personalment, no és que em faci molta gràcia: el dilema de sempre: en nom de la ciència i del nostre benestar. Imagineu la d’informació que es capaç de processar a la vegada? Increïble i sense límit! No estem deixant massa espai a les nostres vides a la intel·ligència artificial?
Amb les càmeres, satèl·lits, sensors… sabran que et fa mal el cap i t’enviaran una pastilleta o, directament, et podran enviar una unitat mòbil. És de boixos! Control demogràfic, economia, que s’hauria de fer per a millorar el rendiment de qualsevol cosa que pugis imaginar…
És casualitat que l’hagin muntat dins d’una església?
