Aquest dimarts us portem una història tan curiosa com inspiradora: el borinot que no sabia que no podia volar.
Durant molts anys es va popularitzar la idea que el borinot no hauria de poder volar. El seu cos semblava massa robust i les seves ales, massa petites. Sobre el paper, l’equació no quadrava. Però el borinot vola.
Aquest mite científic es va estendre a partir d’uns càlculs fets al segle XX, quan es va intentar explicar el vol del borinot aplicant-hi els mateixos principis que s’utilitzen per entendre el vol dels avions d’ales fixes. Segons aquells càlculs, massa simples per descriure un organisme tan complex, el borinot no hauria pogut enlairar-se.
Avui sabem que el seu vol no trenca cap llei de la física. Al contrari, respon a una forma d’enginyeria natural extraordinària. Les seves ales es mouen seguint un patró ràpid, precís i molt complex, capaç de generar petits vòrtexs d’aire que sostenen el seu cos. Així doncs, el problema no era el borinot. El problema era el model amb què l’observàvem. Potser la lliçó del borinot no és que els impossibles no existeixin. Potser és que, de vegades, allò que considerem impossible només és una explicació incompleta de la realitat.
I mentre nosaltres continuem fent càlculs, el borinot vola i vola…
