Avui reflexionem sobre un concepte japonès petit en paraules, però immens en significat: el ma (間). Sovint es tradueix com a pausa, espai, interval o buit. Però el ma no parla d’un buit entès com una carència. Parla, més aviat, d’aquell espai que dona forma i sentit a tot el que l’envolta. El pensador Alan Watts ho explicava amb una idea molt senzilla: una tassa no és només la cerà mica que la crea, sinó l’espai que guarda dins. És aquest buit el que li dona sentit. Igual que una porta no és només la fusta que la sosté, sinó l’obertura que ens permet entrar i sortir.
A la cultura japonesa, el ma és el valor d’allò que no sempre és visible, tangible o explÃcit. Hi ha coses que sostenen la vida precisament perquè deixen espai, com un silenci compartit, una pausa o un instant de calma. Potser això és el ma: reconèixer que també hi ha sentit i importà ncia en tot allò que no es veu, en allò que sembla buit, però que en realitat fa possible tota la resta.
