El matí d’emocions fortes ha tornat a l’escola Salvador Dalí amb “El Clásico”. El partit era un meló per obrir, i no ha defraudat gens a les expectatives; l’hem tastat i ens ha agradat molt. Aquests últims dies, l’ambient ha estat encès a les classes d’estudis a distància i a GES-2, on es respirava l’atmosfera de les grans ocasions.
La composició dels equips ha sigut com una amanida de fruites; Barça i Madrid buscaven que cada jugador aportés el seu gust únic, però junts creessin una combinació perfecta de sabors. En els dies previs al match, es respirava l’ambient de les grans ocasions amb ofertes i fitxatges, incorporacions de luxe per garantir el millor cinc inicial. Alguns s’han venut a l’equip rival, mentre que d’altres han estat ferms com un kiwi en les seves conviccions i en l’amor als colors.
Qui guanyarà? Podrà el Barça ser una pinya i imposar el seu joc de tiki-taca o faran el préssec com tota la temporada? Veurem el Madrid de les grans finals? La passió que desperten aquests equips ha generat moments de debat, reflexió i cohesió de grup.
Quina millor manera d’acabar el curs que amb un duel de titans: Barça contra Madrid. Quan els dos equips han saltat a la pista, el públic ha animat i encoratjat els seus jugadors amb entusiasme. I només començar el partit, el Madrid ha marcat l’u a zero. Alguns jugadors del Barça feien cara de pomes agres; ara ja saben el pa que s’hi dóna. El Madrid té experiència en finals com aquesta. Un derbi dels que fan afició i que no deixa indiferent a ningú.
En el tram final del partit, alguns jugadors del Madrid ja no podien dir ni fava. I el Barça ha començat a remenar les cireres, els jugadors del Madrid havien begut oli. L’espectacle de joc i gols que han ofert ha sigut digne de les millors ocasions, no ha decebut a ningú. Tots han donat el millor de si mateixos. Alguns amb bon joc i fantasia, d’altres amb esforç i bona defensa, i d’altres animant els seus companys. Però el millor de tot ha estat l’actitud d’amistat i germanor que hem respirat durant tota la jornada. Aquests són els moments que ens fan sentir lliures i vius. El resultat no és important comparat amb les emocions que hem viscut i que guardarem en el record.
