Manifest del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, 25 de novembre de 2019
La violència de gènere és una realitat escandalosa que s’estén cada dia més i afecta tota la societat. És l’evidència diària de les nostres contradiccions i una exigència immediata per fer front als problemes que hi ha al seu origen.
Les seves conseqüències són terribles: milers de dones viuen atemorides davant d’una contínua situació de terror físic i psicològic a les seves llars i entorn més immediat.
Sorprenentment, els causants d’aquest mal no són pas homes estranys a les víctimes. Són els marits, xicots o parelles els qui maltracten.
L’origen d’aquesta violència cal trobar-lo en la incapacitat d’una bona part dels homes d’adaptar-se als canvis que l’avenç vers una societat igualitària està provocant. És el símptoma clar que alguna cosa no acaba de rutllar, que una part dels homes no estan acceptant el canvi i la llibertat de les dones.
La major part dels agressors no són homes diferents, especials o malalts. Són homes comuns, ciutadans típics, sovint modèlics, reconeguts i molts cops respectuosos i cordials a la feina. Són homes que basen la seva seguretat personal en valors que representen l’estereotip tradicional masculí; el poder per mitjà de la fortalesa física, la competitivitat, l’agressivitat i un estatus de superioritat i privilegi envers les dones. Són homes que no són capaços de reconvertir-se cap un nou tipus de relacions igualitàries, basades en el mutu respecte.
La violència existent dins de la societat no és més que la suma de les violències individuals de cada un dels seus membres, la de cada una de les persones que la formen genera i és capaç de tolerar i assimilar. Cada gest, cada actitud, cada comentari pejoratiu i discriminatori envers LES dones augmenta la permissivitat i obre el camí cap als mals tractes.
Home, t’has aturat a pensar si pots fer alguna cosa més del que fas per tal de lluitar contra la violència de gènere? Fins ara la majoria ens hem limitat a mirar a distància aquest problema gravíssim, sentint-nos lliures de culpa i pensant que ja hi havia prou no sent nosaltres mateixos els maltractadors. Però no n’hi ha prou, no és suficient, perquè EL SILENCI ENS FA CÒMPLICES. TRENQUEM EL SILENCI.
CFA PARETS DEL VALLÈS