1.- Introducció
1.1. Definició
1.2. Marc Legal
2.- Objectius generals
3.- Context sociolingüístic
3.1. Introducció
3.2. Alumnat i entorn
3.3. Relació entre llengua i cultura
4.- Plantejament pedagògic de l’ensenyament de llengües
4.1. Desplegament del currículum
4.2. Metodologia
4.3. Materials didàctics
4.4. Recursos tecnològics
- Català: eina de comunicació, llengua vehicular i d’aprenentatge
5.1. Orientacions generals
5.2. Documents de centre
5.3. Activitats per a incentivar l’ús de la llengua
- El tractament de les llengües en els diferents nivells
- Pàgina web del centre
Projecte lingüístic
1.- Introducció.
1.1 Definició
El projecte lingüístic és el document que inclou el procés de reflexió i l’experiència del tractament de les llengües a l’escola. Forma part del Projecte Educatiu de Centre i ha de definir-se en aquests termes: el paper de la llengua vehicular, el tractament de les llengües curriculars i els aspectes d’organització i de gestió que hi tinguin repercussions lingüístiques. És, doncs, un text de referència per a l’ús de les llengües en el centre.
El CFA Marinada aposta per l’ús de la llengua pròpia, el català, tal com marquen les directrius de l’Estatut i del Departament d’Ensenyament. El català és la llengua d’integració de les persones i també de transmissió de coneixements a tots els nivells.
1.2. Marc legal
- Constitució espanyola de 1978
- Llei de Formació d’Adults (Llei 3/1991 de 18 de març)
- Llei de política Lingüística (Llei 1/1998 de 7 de gener)
- Estatut d’Autonomia de 2006
- LEC (Llei Educació Catalunya 12/2009 de 10 de juliol)
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, a l’article 6, determina que la llengua pròpia de Catalunya és el català, que és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. En els mateixos termes es manifesta la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’ensenyament.
Concretament, el capítol III de la Llei 1/1998 regula els aspectes referents a l’àmbit de l’ensenyament. Destaquem-ne alguns:
– El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, en tots els nivells i les modalitats eductius (Art.201).
– Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes (Art.20.2).
– El català s’ha d’usar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament no universitari (Art. 21.1).
– L’ensenyament del català i del castellà han de tenir garantida una presència adequada en els plans d’estudi, de manera que tots els estudiants, qualsevol que sigui llur llengua habitual, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final del graduat en ensenyament secundari (Adaptació Art. 21.3).
-L’alumnat no ha d’ésser separat en centres, grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual (Art.21.5).
– Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements de català i de castellà propis d’aquesta etapa (Art.21.6).
L’actual LEC insisteix en el paper del català en l’àmbit de l’ensenyament quan diu:
– El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu (Art.11.1).
-Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de la llengua/es estrangera/es (Art.11.2).
El PLC és, doncs, l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin, d’acord amb la normativa vigent, però de manera autònoma, determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús de les llengües al centre (llengua vehicular i llengua d’aprenentatge) i al tractament curricular de les diferents llengües que hi són presents.
2.- Objectius generals.
El català és la llengua pròpia del centre, s’utilitzarà oralment i per escrit i és la llengua vehicular i d’aprenentatge. Per tant, el centre planificarà les accions que permetin garantir el coneixement de la llengua i cultura catalanes a tota la comunitat educativa, tal com també recull el PEC (Projecte Educatiu de Centre).
S’impulsarà l’oferta de cursos de català (A1, A2) adreçats a les persones nouvingudes o del país. Oferim aquests ensenyaments, d’acord amb els del CNL (Consorci de Normalització Lingüística) de Montornès del Vallès.
El centre podrà participar, juntament amb altres institucions i entitats locals i comarcals, en l’organització d’activitats que tinguin com a objectius fomentar l’ús de la llengua catalana i el coneixement de la cultura catalana com a instruments de comunicació, integració i cohesió social.
L’ensenyament del català i del castellà tindran una presència adequada en la programació, de manera que que els alumnes hauran de poder utilitzar correctament les dues llengües oficials al final del procés d’ensenyament aprenentatge.
L’alumnat que cursi GES o es prepari per a les PACFGM/S, al final del procés d’ensenyament/aprenentatge, haurà de comprendre i produir missatges orals i escrits, amb propietat, autonomia i creativitat en la llengua estrangera que hagi cursat (anglès).
El centre fomentarà l’ús de les TIC com a eines per a l’aprenentatge de les llengües.
Reafirmar el paper de la llengua catalana com a pròpia de l’ensenyament, afavorir el respecte a la pluralitat lingüística i a totes les cultures, i fomentar l’aprenentatge i el perfeccionament de les llengües diferents de la pròpia han de ser, en definitiva, els objectius principals d’aquest projecte.
3.- Context sociolíngüístic.
3.1. Introducció
En aquesta primeria del s XXI la fisonomia de la societat catalana ha canviat: la immigració procedent de països en via de desenvolupament constitueix una realitat demogràfica consolidada, i la multiculturalitat que en resulta, un fet reconegut. Les generacions més joves de catalans i catalanes ho viuen amb naturalitat. Catalunya és ja, una societat plural i diversa.
L’acollida de persones vingudes d’arreu, amb diferents coneixements, llengües, cultures i religions, forma part de la nostra tradició. I per això mateix aspirem a una societat articulada socialment sota el principi d’igualtat, amb un projecte cultural i polític obert i plural. Els processos migratoris actuals són una nova oportunitat per travar una societat catalana amb projecció de futur.
L’escola ha d’assumir l’acollida i la integració de l’alumnat de nacionalitat estrangera de nova incorporació al sistema educatiu com una tasca bàsica i fonamental. Cal que l’escola converteixi aquest repte en una oportunitat de millora de tot el sistema que respecti la diversitat i garanteixi la igualtat de totes les persones.
3.2. Alumnat i entorn
El CFA Marinada és un centre ben comunicat amb el centre del municipi. El nostre alumnat prové de Montornès Nord (Polígon), centre ciutat i de municipis com ara, Vallromanes, Vilanova del Vallès o Martorelles.
El perfil de l’alumnat és molt variat. El gruix de l’escola és la població adulta i els joves que estan treballant o a l’atur i que s’han plantejat o vist en la necessitat de tornar a estudiar. Segueix la població immigrada que desitja adquirir destreses lingüístiques tant en català com en castellà.
Les característiques de l’alumnat del nostre centre són les següents:
- La intergeneracionalitat: s’atenen prioritàriament persones des dels 17 fins als 60 (llargs) anys.
- La interculturalitat: hi ha persones de diverses procedències socials, culturals i lingüístiques.
- La diversitat: cada persona que ve al centre és igual i alhora diferent de les altres. Per això una atenció personalitzada li permet una plena integració al centre.
El CFA col·labora i treballa conjuntament amb les administracions públiques (p.ex CNL; Ins Vinyes Velles …) i amb les entitats per garantir la continuïtat i la coherència educativa en termes com l’ús de la llengua catalana, la interculturalitat i la cohesió social.
El CFA incorpora la perspectiva de gènere en l’acció educativa i també utilitza un llenguatge no sexista ni androcèntric en els documents de centre. Es considera rellevant que es treballi aquest aspecte entre l’alumnat perquè puguin superar tota mena d’estereotips i perquè puguin tenir actituds crítiques davant dels continguts de risc que denigren les persones per motius de sexe o que l’associen a imatges tòpiques que es converteixen en vehicle de segregació i de desigualtat.
3.3. Relació entre llengua i cultura
El centre organitza activitats adreçades a conèixer serveis, institucions i centres del municipi:
– Ajuntament de Montornès- Xerrada TV3 – Marató.
– Visita a la Biblioteca de Montornès del V. (Alumant nouvingut).
– Visita a programes de TV3- «Divendres» conjuntament amb l’alumnat del CNL del mateix municipi.
– Jornades culturals: visites a diferents museus de Barcelona, cinemes, teatres…
– Jornada de Sant Jordi. Jocs Florals o visita a llibreries.
– Altres.
4.- Plantejament pedagògic de l’ensenyament de les llengües.
4.1. Desplegament del currículum
El centre concreta anualment les mesures que es prenen per assegurar una distribució coherent de continguts, la creació de contextos d’ ús de la llengua i com es dóna resposta als diferents estils d’aprenentatge i se’n fa un seguiment.
En la programació s’hi integren activitats d’aprenentatge que siguin rellevants i globals, de manera que signifiquin reptes lingüístics i cognitius i condueixin a un producte final. També han de contenir una estructura seqüencial de construcció del coneixement.
4.2. Metodologia
El centre vetlla perquè l’enfocament emprat en l’aprenentatge i ús de les llengües inclogui oportunitats per adquirir habilitats lingüístiques, amb especial èmfasi en la competència oral en els primers estadis. Aquesta metodologia ha de contribuir al desenvolupament cognitiu i ajudar a esdevenir als alumnes progressivament autònoms per aprendre a treballar en col·laboració, tot respectant la diferència.
4.3. Materials didàctics
El centre estableix uns criteris de coherència metodològics per quan es trien els materials didàctics i es vetlla per oferir oportunitats a l’alumnat a través de recursos addicionals variats que afavoreixen l’atenció a la diversitat. Periòdicament, es revisen i es consensuen els materials que es fan servir segons sigui la realitat i les necessitats de l’alumnat.
El centre aplicarà uns criteris clars i coherents sobre aquests recursos i les característiques que han de tenir. Vetllarà per l’adequació al currículum a l’hora de determinar els materials didàctics per a l’aprenentatge – ensenyament de la llengua, entesos en un sentit ampli (per tant, també s’han de tenir en compte els materials de les àrees no lingüístiques). Entre aquests recursos també es tenen en compte els materials que es considerin complementaris: diccionaris, textos reals, recursos audiovisuals. Es fa un seguiment de l’elaboració de la seqüència didàctica per al tractament de la dimensió literària en els ensenyaments que assenyali el currículum.
4.4. Recursos tecnològics
La incorporació de les tecnologies de la informació i de la comunicació al sistema educatiu respon al desenvolupament de la societat del coneixement en l’àmbit formatiu. Des d’aquest punt de vista hi ha una relació directa entre l’aplicació de les TIC i la llengua com a vehicle de comunicació i de convivència.
El centre ha aplicat de manera continuada un criteri de desenvolupament del programari i dels suports digitals amb la prioritat de mantenir el català com a llengua vehicular. En conseqüència, hi ha adaptat plenament les eines digitals amb què treballa.
El centre assegura la presència dels recursos TIC i sistemes audiovisuals en l’aprenentatge de les llengües com a mitjà d’accés a material divers i autèntic, per atendre els diferents estils i ritmes de l’alumnat i per la vàlua afegida que aquestes eines tenen en el desenvolupament d’estratègies per al tractament de la informació. També per diversificar els models lingüístics presents a l’aula i per a la difusió dels resultats de les tasques.
L’objectiu és ampliar el coneixement de l’espai geogràfic català de l’alumnat i afavorir que des de l’observació, l’experiència viscuda i el lleure arribin al coneixement del país i arrelin en la cultura catalana.
- – Català : Eina de comunicació, llengua vehicular i d’aprenentatge.
5.1. Orientacions generals
Com ja s’ha dit, el català és la llengua pròpia de Catalunya i ho és també de l’ensenyament. És la llengua vehicular de les diferents activitats d’ensenyaments i aprenentatge del centre. És l’eina de cohesió i d’integració i vehicle d’expressió de les diferents activitats acadèmiques. Naturalment, és la llengua en què es fan els retols, cartells, murals i l’ambientació general del centre, com és també la llengua en què es fa la comunicació de dades i tramesa d’informació. Tots els ensenyaments i programes s’imparteixen en llengua catalana, amb l’excepció dels continguts de les àrees de llengua castellana i estrangera. Les explicacions del professorat, el material didàctic, els llibres de text i les activitats d’avaluació són en llengua catalana. Es valora positivament la correcció ortogràfica en els exàmens i treballs presentats pels alumnes.
Per tal de facilitar la integració de les persones nouvingudes a Catalunya, el centre ofereix el grups de llengua catalana A1 i A2, adreçats a aquest col·lectiu.
Visió general dels diferents àmbits del centre:
-Personal docent: Els 4 docents de l’escola som plenament competents en l’ús de la llengua catalana en tots nivells, fet imprescindible per a l’exercici de la nostra tasca docent. Les classes s’imparteixen en català (amb les excepcions previstes de llengua castellana i estrangera com a matèries d’estudi) i el material que s’hi utilitza és en aquesta llengua.
-Secretaria: L’administrativa és una persona amb un bon domini de la llengua catalana (possessió del nivell C2), cosa que facilita les tasques de funcionament administratiu del centre.
– Retolació: Tota la retolació del centre, tant a l’interior com a l’exterior, és en català.
-Administració i gestió: La llengua usada per a les comunicacions administratives interiors i exteriors és el català. Les programacions generals anuals es fan en llengua catalana.
– Xerrades i activitats: El català és la llengua vehicular de totes les activitats i xerrades del centre. Tant les internes com les externes.
Comunicacions i relacions:
Relacions alumnat/professorat. L’actitud del professorat ha de potenciar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit docent, tant a les relacions formals com a les informals. Com ja s’ha dit, les classes es fan totes en català, excepte les de castellà i anglès; en aquestes darreres l’objectiu és que l’alumnat es familiaritzi amb la llengua d’estudi com a nova llengua de comunicació.
La llengua castellana és la llengua materna i d’ús habitual d’una part important del nostre alumnat. El professorat, en les situacions informals, i sobretot dins l’aula, ha de procurar potenciar l’ús oral de la llengua catalana, per la qual cosa convindrà que s’intentin evitar situacions de falta d’adherència durant les quals es passa sovint del català al castellà. Convé que almenys el professorat es mantingui ferm en l’ús de la llengua catalana. Només d’aquesta forma tot l’alumnat tindrà l’oportunitat de ser competitiu d’una forma completa. Tot això és important per tal de respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants, aconseguir que tot l’alumnat rebi una formació lingüística integral i, el que és més important, que la comunitat educativa estigui cohesionada.
En les relacions de tipus informal que cal dedicar més constància i fermesa en les actituds lingüístiques, cal que el professorat docent i administratiu actuem, dins de les nostres possibilitats, contra la tendència d’una part de la població catalanoparlant a canviar a la llengua castellana si la persona a qui es dirigeix els contesta en castellà, o pitjor, si per l’aspecte físic, intueix que la persona és d’origen immigrant. L’escola ha de servir com a model a imitar en aquest sentit, ha de ser un referent en l’ús de la llengua.
Com que els centres docents són espais de convivència i de sumar tot allò que tenen de positiu les cultures, és interessant que l’alumnat d’origen estranger pugui construir, com a part de la ciutadania d’aquest país, una identitat compartida no excloent, perquè aprendre més no ha d’implicar la renúncia al bagatge lingüístic i cultural de cadascú sinó que ha de facilitar una millor acollida i més cohesió social.
5.2 Documents de centre
Els documents pels quals es regeix el centre són el Projecte Educatiu de Centre (PEC), el Projecte Lingüístic de Centre (PLC),les Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFC), el Pla Anual de Centre (PAC) i el Pla d’Acció Tutorial (PAT). Tots ells impregnen la vida del CFA Marinada. Els ha de conèixer el professorat i cal tenir-los en compte en totes les actuacions per afavorir la coherència entre els continguts dels documents i les actuacions que se’n deriven.
La direcció i el professorat del centre empren el català en les seves actuacions internes (actes, comunicats, informes…) i en relació amb corporacions públiques i institucions de Catalunya.
5.3 Activitats per incentivar l’ús de la llengua
El centre realitza un seguit d’activitats al llarg del curs escolar per potenciar les llengües que s’aprenen al centre.
– Xerrada Inaugural del Curs amb algun novel·lista, escriptor o personatge conegut de l’entorn català.
– Visita a programes de TV3.
– Visita a museus, cinemes, …
-Sortida cultural a Londres. (Previst per a l’alumnat de llengua anglesa, però finalment obert per a tot l’alumnat interessat en anar-hi.)
– Per a propers cursos, organitzar les parelles lingüístiques amb el CNL de Montornès (Voluntaris Lingüístics).
6.- El tractament de les llengües en els diferents nivells.
6.1. Ensenyaments Inicials
- Llengua Catalana.
Al centre s’imparteixen cursos de català bàsic (A1 i A2). Els objectius generals d’aquests nivells són els que assenyala el Marc Europeu comú de referència per a l’aprenentatge i ensenyament, i avaluació de les llengües. La finalitat és que l’alumnat pugui expressar-se en català en la vida quotidiana i a la feina i que pugui arribar a seguir una conversa tot fent les seves intervencions en aquesta llengua. Cal dir, però que dins d’un nivell bàsic.
- Llengua Castellana.
Impartim els cursos de llengua castellana A1 i A2. Al centre, l’alumnat que s’interessa per aquests ensenyament ha d’estar alfabetitzat en aquesta llengua. Per això, tenim un conveni amb el Departament d’Educació de l’Ajuntament de Montornès, el qual promou i realitza dos grups setmanals per a l’alfabetització de tots els nouvinguts que volen assistir-hi.
En acabar aquests cursos, l’alumnat ha d’haver millorat la comunicació oral i adquirit els sabers fonamentals de la comunicació escrita en les llengües catalana i castellana.
- Llengua Anglesa.
El CFA Marinada oferta la llengua anglesa A1, A2.1 i A2.2, que són els cursos que pot oferir qualsevol centre.
En acabar el 3r curs, l’alumnat podrà continuar estudiant un B1 a les escoles oficials d’idiomes (EOI) del territori, sempre i quan hagi passat un examen d’ingrès.
Els objectius generals d’aquest ensenyaments són els que indica el
Marc Europeu comú de referència per a l’aprenentatge i ensenyament, i avaluació de les llengües.
- GES (Graduat d’Ensenyament Secundari) Nivell 1
El català és la llengua que s’utilitza normalment com a llengua a totes les àrees i mòduls que s’imparteixen en el nivell 1, que oferim al CFA.
L’àmbit de la Comunicació està format:
– Llengua Catalana I i II.
– Llengua Castellana I i II
– Literatura.
– Llengua Anglesa 0 i I
L’aprenentatge de les 3 llengües ha de ser vist d’una manera integrada i no excloent ni discriminatòria, l’objectiu final del qual és la competència lingüística de les persones adultes en la societat.
L’alumnat de GES, ha de poder usar normalment i correctament les llengües catalana i castellana al final del nivell I, en qualsevol àmbit de comunicació oral o escrita. És un objectiu bàsic que l’alumnat adquireixi consciència del valor de la llengua catalana com a signe d’identificació de la comunitat on viu, i també ho és que mostri sensibilitat, respecte i interès per les manifestacions lingüístiques i culturals que facilitin el domini d’altres llengües, i entendre que són un mitjà per ampliar les possibilitats de relació amb altres horitzons culturals.
A GES, la programació del català i castellà ha d’anar lligada. En l’ensenyament de cadascuna d’elles es farà èmfasi i en els aspectes comuns entre totes dues, en les normes i usos que els són propis, i també en els que presenten diferències amb l’altra llengua.
- ACFGM i ACFGS
Tots aquests ensenyaments són postobligatoris, i per tant, vénen molt marcats pel DOGC i l’avaluació final que se’n fa és externa. Aquest fet condiciona força els objectius, la metodologia i les activitats.
La llengua vehicular és també el català, tret del castellà i anglès per les seves respectives àrees.
El currículum és el que ve marcat per la Resolucio de Proves.
7.- Pàgina web del CFA Marinada
El centre té una pàgina web que li permet la comunicació amb la comunitat educativa i amb el municipi. En principi, només porta un any en acció. I de moment, no se’n fa molt ús. Esperem i procurarem que en propers cursos sigui una eina útil per a tots.
Tot i així, s’hi pot trobar la informació que necessita l’alumnat, tant pel que fa a cursos, horaris i espais.
La llengua de referència de la web és el català.
Aquest PLC del CFA Marinada ha estat aprovat pel Clauste i pel Consell escolar en data : 27 / 06 / 2016.
